Aquesta relació de platges de Mallorca ha de ser entesa, com la d’aquelles platges freqüentades per nudistes, lo qual no significa que no es practiqui el nudisme a moltes altres platges, especialment a les verges i més aïllades. El nudisme a l’estat Espanyol és una pràctica legal, i a Mallorca no hi ha platges exclusivament per a nudistes.

Cala Torta

Es Canyaret a Llucalcari dins el municipi de Deià, a la Serra de Tramuntana.

A la costa oest, en el municipi de Calvià, les platges on el nudisme és practicat amb freqüència són; El Mago, Bella Dona i el Caló des Monjo al costat dret de Cala Fornells a Peguera.

En el sud hi trobam es Trenc amb una secció per a nudistes en el centre d’aquesta platja, molt concorreguda especialment els diumenges i durant la temporada alta. Es Pregons Grans entre la Colònia de Sant Jordi i es Trenc. S’Arenal de sa Ràpita al costat de ses Covetes i es Caragol, una de les platges més precioses de Mallorca aprop de la Colònia de Sant Jordi, seguint la costa pel costat esquerra del port.

Al nord de Mallorca hi trobam el costat dret de Cala Mesquida, Cala Moltó al costat de Cala Agulla a Cala Rajada, Cala Torta a Artà bastant aïllada però a la vegada fàcilment accessible en cotxe. La platja de sa Canova a la dreta de Son Serra de Marina i s’Arenal d’en Casat a l’àrea natural de Son Real.

A la costa est el principal punt de trobada dels nudistes és Cala Varques, entre Porto Cristo i Porto Colom.

Seguint els enllaços d’aquest article, trobaràs una descripció de cada una de les platges i del camí per arribar-hi.

Aquest cap de setmana es celebra a bona part de la Part Forana de Mallorca, la festa dels foguerons de Sant Antoni i els dimonis, que dona pas al solstici d’hivern. La revetla de Sant Antoni és una de les nits més màgiques de Mallorca, que té els seus orígens en ancestrals ritus de fertilitat. Una nit de bauxa i diversió, amb la cultura popular com a protagonista.

Seguint aquest enllaç podràs conèixer una mica millor la festa dels foguerons de Sant Antoni i els dimonis a Mallorca.

Les festes de Nadal a Mallorca.

Krampus

El dimoni és un personatge omnipresent en el folklore de Mallorca, com a representació del mal,  contraposat a un altre personatge representant el bé, com és Sant Antoni o la dama en el ball dels Cossiers.

Als Alps també tenen els seus dimonis i no són massa diferents dels mallorquins, els Krampus, una paraula que en alemany antic significa arpa. Es tracta d’un personatge mitològic, representat com un dimoni amb una màscara de fusta tallada a mà, banyes d’animal i un vestit fet amb pell d’ovella. Surten per Nadal a algunes regions de Àustria, Suïssa,  el sud d’Alemanya i altres indrets d’Europa, concretament el 5 de desembre és la nit dels Krampus, quan recorren els carrers la vigília de Sant Nicolau, qui dona regals als nins i nines que han fet bonda, mentre aquests dimonis dels Alps amb les seves caretes ferestes, picarols i cadenes rovellades duen la por al carrer.

Seguint aquest enllaç a la web de la colla de Krampus Salzchteufel, al poble Oberndorfer de Àustria, trobareu una bona col·lecció de fotos d’aquests dimonis en acció. Pel que diuen, vestir-se de Krampus no és cap broma, tota la vestimenta els hi ha costat més de 1.000 € per cap, i cada membre del grup s’ha finançat la seva. Es veu que l’ajuntament d’Oberndorfer, no deu voler subvencionar aquestes criatures diabòliques.

Casa de vacances a Mallorca

Gaudeix d’aquesta casa de vacances, situada en el medi rural de Mallorca a menys de 4 km de la platja amb:

• 3 habitacions amb capacitat per a 6 persones
• Piscina privada
• Ordinador amb Internet i WIFI
• Petit hort ecològic

Preus d’oferta:

16/08/2009 - 23/08/2009 165 €/nit
30/08/2009 - 08/09/2009 141 €/nit
22/09/2009 - 30/09/2009 115 €/nit

Cliqui aquí per a més informació i reserves

Darreres setmanes disponibles per a l’estiu de 2009

Sant Joan és una fita important en el calendari festiu de les Illes Balears, de la mateixa manera que a molts altres indrets de parla catalana. Per la vigília de Sant Joan, el 23 de juny, moltes poblacions de les Illes Balears celebren la nit màgica amb el foc de les fogueres com a protagonista. Aquesta data coincideix amb el solstici d’estiu, el dia més llarg i la nit més curta de l’any, celebrat amb festes paganes des de temps immemorials.

Sens dubte les festes de Sant Joan de Ciutadella a Menorca són les més rellevants, tant per la gran afluència de gent d’arreu de les Illes i altres indrets que hi participa, com per l’espectacularitat de les exhibicions dels cavalls saltant sobre la gent, i l’estricte protocol fruit d’una arrelada tradició, seguit pels protagonistes de la festa.

Festes de Sant Joan a Ciutadella de Menorca

A Eivissa també es celebra Sant Joan a gairebé totes les localitats, on s’organitzen actuacions musicals a més de les tradicionals fogueres. A Sant Joan de Labritja és on es celebra amb major intensitat, on es tradicional menjar el macarrons de Sant Joan, elaborats amb tallarines cuits en llet lleugerament dolça, canyella i pell de llimona. Les altres celebracions més importants d’Eivissa són les de Santa Eulàlia des riu i les d’Eivissa ciutat. Pel que fa a Formentera, s’organitzen actes durant tota la setmana al Pilar de la Mola.

A Mallorca es fan celebracions a moltes localitats, a més; a Deià, Mancor de la Vall, Muro i Son Servera
Sant Joan Baptista és el patró i les festes duren més d’una setmana. A Palma el dia 23 de juny s’organitza un espectacular correfoc al Parc de la Mar, a l’entorn de la Seu. Al poble de Sant Joan destaca la festa del Sol que balla, la qual acaba presenciant la sortida del sol al petit santuari de Consolació. Al manco a Felanitx i a Sant Llorenç des Cardassar el dia 24 es fa el Ball de Sant Joan Pelós, una antiga tradició on un home representant Sant Joan balla portant un anyell.

Aquest cap de setmana es celebra el Mercat Medieval de Capdepera, que com cada any per aquestes dates vesteix el poble de festa, per a traslladar-nos a l’Edat Mitjana. Pels carrers del centre històric de Capdepera i en el recinte del castell, decorats per a l’ocasió, trobarem una gran varietat de paradetes on els artesans no només ens ofereixen els seus productes, si no que molts d’ells ens mostren com els confeccionen.

El mercat romandrà obert tot el dia des de avui divendres fins el diumenge, amb espectacles de titelles i cercaviles formats per músics i malabaristes medievals, representant els seus espectacles al llarg del dia a diferents indrets del mercat. Però la festa no s’acaba aquí, si no que continua a la nit amb molt d’ambient, al voltant de les paredetes de menjar situades a la plaça de sa Menjua, on el dissabte a les 23 hores es prevista l’actuació musical d’un grup de folk, precedida per un grup de ballarines de la dansa del ventre.

L’ajuntament de Capdepera, en previsió d’una gran afluència de visitants, ha habilitat un servei de bus gratuït des de el polígon industrial i Cala Rajada, fins el centre del Mercat Medieval.

El primer Mercat Medieval de Capdepera es va celebrar l’any 2000, dins els actes de commemoració del 700 aniversari, de la fundació de la vila de Capdepera per part del rei Jaume II. La gran acollida d’aquesta iniciativa, ha fet que d’ençà, any rere any, l’ajuntament amb la col·laboració d’una empresa especialitzada en l’organització d’aquest tipus d’actes i la participació de tot el poble, hagi organitzat aquest singular mercat, convertint-se en una cita obligada de la primavera a Mallorca.

Durant tots els caps de setmana i dies festius d’abril i maig, s’ha establert un servei d’autobusos gratuïts, els quals cada 20 minuts enllacen els pobles de Banyalbufar i Estellencs amb la finca pública de Planícia, recentment adquirida pel Govern de les Illes Balears. L’horari dels autobusos es de 10 del matí a 6 de l’horabaixa. Aquesta iniciativa, per a donar a conèixer Planícia, es porta a terme gràcies a un conveni de col·laboració entre la Conselleria de Medi Ambient i l’Obra Social de la Caixa.

Passat el mes de maig, quan ja ho hi hagi servei d’autobús, es preveu donar accés a la finca mitjançant l’habilitació d’un itinerari, que permeti arribar-hi caminant des de Estellencs i Banyalbufar.

Planícia es una antiga possessió situada a la zona sud de la Serra de Tramuntana, que ocupa gairebé una quarta part del municipi de Banyalbufar. La finca guaita sobre la mar, amb espectaculars vistes sobre la costa de la serra, gràcies a lo qual és una zona molt apreciada pels aficionats al senderisme. D’entre les rutes a peu que si poden fer, destaca la pujada a la Mola de Planícia.

A més de la rehabilitació de les cases, on es parla d’instal·lar-hi un centre d’interpretació de la serra de Tramuntana complementari al de Lluc i un refugi, ja que Planícia forma part de la Ruta de la Pedra en Sec, es preveu l’habilitació i senyalització d’itineraris, així com d’àrees recreatives, per a donar a conèixer els seus valors naturals i patrimonials. Entre els quals destaquen els boscos d’alzinar i els elements relacionats amb l’activitat dels carboners, per a l’aprofitament en altres èpoques dels recursos del bosc.

Per últim, cal destacar que en les tasques de restauració i adaptació als nous usos de la finca de Planícia, hi treballaran 20 persones en greu risc d’exclusió social.

1. Situació social del català
2. El català a l’escola
3. El català als mitjans de comunicació
4. El català a l’administració
5. Els topònims
6. Els antropònims
7. Consideracions finals

El català és la llengua pròpia de les Illes Balears, amb variants dialectals a cada una de les illes, si bé a totes elles s’hi troben uns trets comuns, entre els quals destaca el manteniment de formes arcaiques en desús a altres indrets, com és el cas del articles salats; es, sa i so en substitució de el, la i lo.

1.- Situació social del català

El català és una llengua ben viva a les Illes Balears, que conviu amb el castellà, l’altre llegua oficial. A continuació adjuntam dos quadres, extrets de l’estudi Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI, fet per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, els quals ens mostren una imatge molt clara de la situació actual del català a les Illes Balears.

Per a interpretar aquestes dades s’han de tenir presents dues circumstàncies, que han fet retrocedir considerablement l’ús social del català a favor del castellà. En primer lloc, la repressió que va patir la llengua durant els 40 anys de la dictadura franquista, recloent-la a l’àmbit familiar i la forta immigració, iniciada en els anys 60 del segle XX, amb gent provinent d’altres indrets d’Espanya i que continua avui en dia, més aviat amb Llatinoamericans i gent de l’Àfrica. El fet que el català estàs prohibit a l’ensenyament fins gairebé el final dels anys 70, explica que entre la gent més major el percentatge de persones que sàpiguen escriure en català sigui molt menor, ja que reberen tota la seva educació en castellà. Això ha tingut com a conseqüència, que el fenomen de la diglòssia sigui molt present a la nostra societat. Es a dir, persones amb el català com a primera llengua, però a l’hora d’escriure o llegir utilitzen el castellà.

S’organitzen molts de cursos, per ajudar a aquestes persones a aprendre escriure i llegir en català, però sovint els hi resulta difícil. Sobretot, degut al desconeixement del català estàndard, què és l’emprat en els mitjans escrits.

Un darrer apunt sobre aquestes dades, és que corresponen a la mitjana de les quatre illes, les quals presenten una situació heterogènia. A la Part Forana de Mallorca (tota l’illa excepte Palma) i a Menorca, el pes del català és molt superior, respecte a Eivissa, Formentera, Palma i el municipi de Calvià a Mallorca, on el castellà té una presència més accentuada.

2.- El català a l’escola

Amb la vinguda de la democràcia el català ha anat guanyant terreny a les aules, fins arribar a la situació actual, en que es regeix per un decret de mínims, el qual obliga a impartir al menys la meitat de les classes en català. Però la realitat, és que la immensa majoria d’escoles tenen programes d’immersió lingüística, els quals fan del català l’idioma lectiu mentre el castellà és una assignatura més. Aquest model, s’ha mostrat el més eficient per a garantir el correcte aprenentatge de les dues llengües, degut a que el català està en clara desavantatge en molts àmbits de la societat fora de l’escola.

Això provoca que a la majoria d’escoles, els nins no comencin a aprendre castellà fins els 7 anys. Lo qual no significa que aquesta sigui una llengua aliena per aquests infants, ja que és ben present en tots els àmbits de la nostra societat. Però si és cert, que l’aprenentatge del castellà es retarda.

3.- El català als mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació majoritàriament utilitzen el castellà, si bé en tots els àmbits hi ha alternatives en català, sempre molt lligades a subvencions públiques. A més, cal afegir que a la majoria de mitjans en castellà produïts a les Illes Balears, el català no hi està vetat

Pel que fa a la premsa escrita, dels 9 diaris que es publiquen a les illes Balears 7 són en castellà, un és en anglès i un en català amb una audiència minoritària. En canvi, on el català és la llengua predominant, és en les publicacions setmanals o mensuals d’àmbit local, que trobam a tots els pobles.

Referent als mitjans audiovisuals, el castellà torna ser la llengua predominant, tot i que els canals de televisió i ràdio públics de les Illes Balears i Catalunya, ofereixen una bona oferta de qualitat en català.

Per últim, a Internet hi trobam un poc de tot, on el català no és l’idioma predominant, però tampoc queda clar que ho sigui el castellà, ja que en aquest medi trobam moltes webs tractant temes de les Illes Balears en altres idiomes, sobretot en anglès i alemany.

4.- El català a l’administració

Cal distingir entre l’administració de l’estat i la local, a la primera hi trobam òrgans com l’administració de Justícia o la policia, on el català gairebé és inexistent. Mentre per un altre costat tenim l’administració d’Hisenda, que ofereix tota la seva documentació tant en català com en castellà, podent escollir l’idioma a l’hora de realitzar qualsevol tràmit.

En canvi l’administració local, que a més dels ajuntaments cobreix aspectes tan importants com la sanitat o l’educació, és la que aposta decididament per a la recuperació del català. Als funcionaris se les hi exigeixen uns coneixements òptims de català i la documentació sol estar en aquest idioma. Això no significa que els tràmits no puguin fer-se en castellà, però si que es sol donar prominència al català.

5.- Els topònims

Els noms dels llocs fins a la restitució de la democràcia, s’escrivien amb l’ortografia castellana. En canvi avui en dia els noms oficials estan escrits en català, i així les trobarem en els rètols exteriors o en els mapes oficials de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. El problema és que a alguns textos estrangers, es segueix emprant l’ortografia castellana i això pot portar confusions a l’hora d’interpretar una adreça. Aquest problema es veu agreujat, pel comportament d’alguns empresaris, que rebutgen l’ortografia catalana, arribant fins hi tot a traduir al castellà els noms dels carrers. Degut al fenomen de la diglòssia esmentat abans, o bé per motius ideològics.

6.- Els antropònims

Durant els 40 anys d’obscuritat, que va suposar la dictadura del general Franco per a la llengua catalana, al Registre Civil els noms de les persones s’havien d’inscriure en castellà. Així ens trobam una gran part de les persones nascudes durant aquest període, amb el nom propi a tota la documentació oficial en castellà, tot i ser coneguts pel seu nom en català. Així et poden haver dit tota la vida Bernat o Margalida, però figurar al document d’identitat com a Bernardo o Margarita. Les persones que hi estan interessades, poden corregir aquesta anomalia, realitzant els tràmits estipulats a tal afecte.

7.- Consideracions finals sobre el català a les Illes Balears

Potser es cert, com indiquen les darreres estadístiques, que els habitants de les Illes Balears amb el català com a primera llengua, ja no són la majoria. Però també es cert, que aquest idioma avui en dia gaudeix d’un prestigi social inqüestionable. I això és així, gràcies a la ferma voluntat de molts illencs, que amb independència del seu origen, han decidit viure, sentir i en definitiva interpretar el nostre món en català.

El Comte Mal és l’adaptació mallorquina del llegendari i mític Comte Arnau de Catalunya, qui fou condemnat a vagar durant tota l’eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre, al qual li surten flames per la boca i els ulls, per a redimir les seves malifetes com relacionar-se amorosament amb una monja o no pagar els deutes promesos. Aquest malvat personatge llegendari a Mallorca es solapa amb un de real; Ramon Safortesa Pacs-Fuster de Vilallonga i Nét, segon comte de Formiguera (1627-1694), senyor de les antigues cavalleries d’Hero, Santa Margarida, Alcudiola, Maria, Puigblanc, Castellet i Tanca i de l’alqueria de Galatzó a Calvià. El qual a l’edat de 12 anys heretà del seu pare dos greus litigis, l’un la pretensió de cobrar tributs basats en concessions reials a favor del comte sobre les terres comunals de Santa Margalida, i l’altre la d’exercir jurisdicció civil i criminal sobre els habitants de les seves cavalleries, veïns la major part del poble de Santa Margalida. En definitiva, l’intent de perpetuar un règim feudal a favor del Comte fou l’origen dels abusos i episodis violents, que dugueren la fantasia popular a relacionar-lo amb la llegenda del Comte Arnau, coneguda i difosa a Mallorca des de l’edat mitjana a través d’una popular cançó.

El Comte Mal perdé els seus litigis amb el poble de Santa Margalida, d’on fou desterrat, arribant a convertir-se en un personatge rellevant, a la Mallorca de la seva època. Seguint el fil de la llegenda, les seves aparicions sobre un cavall negre envoltat de flames, es relaten al puig Galatzó, una de les seves propietats. Al palau de Can Formiguera, la seva casa de Palma al costat de la Seu en al carrer de la Portella, es diu que el Comte Mal feu construir la torre que caracteritza aquest edifici, per a poder contemplar la seva estimada, una monja del convent de les Clarisses. Llegenda i realitat entremesclades, gràcies a la literatura del segle XIX i a una tradició oral, han fet del Comte Mal un dels mites més coneguts de la cultura popular a Mallorca.