La història dels jueus conversos, és un dels capítols més foscos i sorprenents de la història de Mallorca. Sorprenent, perquè uns fets ocorreguts en el segle XV, suposaren la discriminació i estigmatització d’un grup dins la societat mallorquina, fins a mitjans del segle XX.

El 1435 els jueus de Mallorca foren obligats a convertir-se al cristianisme, any en que formalment s’acabà el judaisme a l’illa. El fet que aquestes conversions no responguessin a un convenciment religiós, propicià que en la clandestinitat, aquests nous conversos continuessin amb les pràctiques de la religió jueva. Per aquest fet, foren perseguits per la Inquisició Espanyola amb més o menys intensitat durant els segles posteriors.

No és fins al segle XVII que es pot començar a parlar dels xuetes, també anomenats xuetons, com els descendents mallorquins dels jueus conversos al cristianisme, que a finals del segle XVII la Inquisició va processar i condemnar per haver practicat la fe jueva, els quals a més duen un dels quinze cognoms considerats per a la resta de l’illa descendents de jueus. Paradoxalment, a Mallorca s’ha demostrat l’existència de mes de dos-cents cognoms d’ascendència jueva, però únicament els portadors d’aquests quinze patiren el rebuig social. Concretament aquests llinatges són: Aguiló, Bonnín, Cortès, Forteza, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Valls, Valentí, Valleriola i Tarongí.

Els xuetes han conformat a Mallorca un grup social discriminat, forçat a l’endogàmia fins al punt que s’ha pogut demostrar la seva diferenciació genètica, respecte a la resta de mallorquins. A més, la gran majoria d’ells han viscut als voltants del carrer del Segell a Palma, avui en dia amb el nom de Jaume II en el centre històric de la ciutat. Ells mateixos s’han identificat com a persones del carrer, en referència a l’esmentat carrer, ja que les paraules xueta o xuetó són considerades ofensives, sinònims d’avar en el català col·loquial de Mallorca. Tot i el seu catolicisme indiscutible, la pròpia església els va discriminar pels estudis eclesiàstics fins el segle XX. De fet, es veieren forçats a l’exercici de professions, per a les quals eren acceptats com ara comerciants o joiers, el que en molts de casos els hi reporta una bona situació econòmica.

Els motius d’aquest rebuig social són difícils d’entendre, però tornant a les condemnes de la Inquisició als practicants de la fe prohibida en el segle XVII, entre altres penes que almenys havien de mantenir-se durant dues generacions als familiars directes dels condemnats, hi havia la prohibició d’ocupar càrrecs públics, fer-se sacerdots o casar-se amb persones que no fossin xuetes. Sembla que per la força del costum, dins la petita societat mallorquina, provocà que aquestes penes es mantingueren molt més enllà de lo estipulat.

Actualment es pot dir que la qüestió xueta a Mallorca està superada, i la discriminació ja forma part del passat. Un passat molt recent, que no ha impedit el ressorgiment de diverses associacions dedicades a la recuperació de la memòria i el llegat jueus a Mallorca.

El Consell Insular de Formentera ha fet públics els resultats de l’enquesta anual de satisfacció, realitzada entre els turistes que visiten l’illa. D’entre els seus resultats en destaca, el fet que la majoria de visitants veuen les seves expectatives superades amb un elevat index de satisfacció.

Formentera amb Eivissa al fons

L’estat i la qualitat de les platges, així com la conservació de l’entorn, figuren entre les principals motivacions per escollir Formentera per a passar unes vacances d’estiu. En tercer lloc, es valora l’ambient de tranquil·litat i la neteja. També és molt ben valorada l’atenció personal i el tracte rebut als restaurants, i a la resta de la oferta turística complementaria. Pel que fa a l’allotjament, la satisfacció dels equipaments hotelers supera el 66%.

Els italians representen la nacionalitat més nombrosa, d’entre els quals el 37% reconeix haver vingut a Formentera per la recomanació d’algun amic, i la immensa majoria es mostren molt satisfets amb la seva experiència a l’illa. Els turistes procedents de Catalunya, la Comunitat Valenciana i la resta d’Illes Balears, juntament amb els alemanys són els que es mostren més fidels a Formentera, ja que més del 70% manifesten haver visitat l’illa dues o més vegades.

Com aspectes a millorar, els turistes destaquen la senyalització i l’ordenació del tràfic rodat. A més, els turistes espanyols es queixen especialment, del que consideren preus excessius pels serveis rebuts a Formentera.

Olivera de Cort a Palma

Aquest arbre singular, conegut com l’Olivera de Cort, va ser duit a Palma des de una finca de Pollença a la Serra de Tramuntana, per a plantar-ho a la plaça de Cort, com un símbol de pau i arrelament a la terra. Aquest és un arbre catalogat i protegit per a la llei 6/1991, de Protecció d’Arbres Singulars de les Illes Balears. L’Olivera de Cort es troba enmig de la plaça del mateix nom, a Palma, ben davant el consistori de la capital de Mallorca.

Baluard de Sant Jaume a Dalt Vila, Eivissa

L’ajuntament d’Eivissa presenta balanç de les visites d’aquest estiu als espais de Dalt Vila, recentment restaurats, per a mostrar el patrimoni històric de les murades de la ciutat d’Eivissa. Segons les dades facilitades pel departament de turisme, entre els mesos de juliol i setembre aquests espais han rebut 12.622 visites. La major part de les quals pertanyen al baluard de Sant Jaume, concretament 7.108. El seu èxit, en bona part es degut a l’exposició permanent d’armes antigues, que a més permet als visitants tocar i interaccionar amb els objectes exposats. Malgrat que l’exposició està dedicada a la guerra, els seus organitzadors sostenen que conté un missatge pacifista.

Pel que fa als altres dos centres el baluard de Sant Pere, utilitzat majoritàriament per a convocatòries de caràcter cultural, ha rebut 3.600 visites. Per últim, el Centre d’Interpretació Madina Yabisa n’ha rebudes 1.914. Aquest darrer és un modern centre d’interpretació audiovisual del que fou la ciutat d’Eivissa, durant l’ocupació musulmana, situat a l’antic edifici de la Curia en el carrer Major, número 2.

Durant els mesos d’hivern, els tres centres romandran oberts tots els matins excepte els dilluns.

Hotel Rural Ses Cases de Fetget a Mallorca

Durant els mesos d’hivern, fins a finals de febrer de 2009, pot gaudir de 5 nits a l’hotel rural Ses Cases de Fetget i només pagar-ne 4, o bé 7 nits pel preu de 6.

Ses Cases de Fetget són unes antigues cases de possessió del segle XVII a Mallorca, convertides en un hotel rural amb SPA, situades entre Son Servera i Artà en el llevant de Mallorca, a una finca envoltada de muntanyes i camps d’ametllers, amb una magnífica vista al mar. A més d’oferir una tranquil·la i agradable estada, Ses Cases de Fetget estan situades molt aprop de 4 camps de golf.

Preus i més informació sobre l’hotel rural Ses Cases de Fetget a Mallorca.

L’hotel Can Pere és el resultat d’un projecte de varis anys, el qual a poc a poc ha anat madurant, fins a dur-se a terme. Amb molt d’esment i estima, s’han anat transformant les ruïnes d’una antiga casa senyorial mallorquina del segle XIX, en un petit hotel d’interior amb encant, en el centre històric d’Alcúdia, conservant tot el seu caràcter i estil arquitectònic original.

Aquest petit hotel ha estat restaurat, mantenint l’essència de la Mallorca d’altres èpoques. Pedra, ferro i llum, formen part de l’encant i caràcter en totes les seves dependències, així com un exquisit mobiliari neoclàssic, que aporta un ambient romàntic i càlid.

Preus, mapa i comentaris dels clients damunt l’hotel Can Pere d’Alcúdia a Mallorca.

El nom de Palma ha esdevingut envoltat de certa polèmica al llarg del temps, que ara es pretén tancar, amb la oficialitat en tots els àmbits del nom Palma, sense l’afegitó de Mallorca.

Els romans, que fundaren la ciutat, en digueren Palma, i aquest va ser el seu nom durant segles fins a l’època de la dominació musulmana en que passar a dir-se Madina Mayurqa en àrab, que significa ciutat de Mallorca. En les altres llengües, també era coneguda amb el mateix nom que l’illa, és a dir Mallorca. Així fou anomenada fins ben entrat el segle XVIII. L’ambigüitat creada per aquest fet amb el nom Mallorca, feia que sovint se l’anomenés ciutat de Mallorca. De fet, encara avui en dia, entre els mallorquins de la Part Forana, és comú referir-se a Palma com a Ciutat. Lo qual no resulta estrany, si tenim present que en tota l’illa, no hi ha cap altre ciutat d’importància semblant.

Amb el decret de Nova Planta al segle XVIII, des de Madrid, es recuperà el nom original de Palma. Però sembla que per a diferenciar-la, de Las Palmas i La Palma a les illes Canàries, els òrgans de govern del poder central, començaren a fer servir Palma de Mallorca, terme que tot i no haver estat fet servir pels mallorquins fins ben entrat el segle XX, acabà per imposar-se.

Ja en el 1998, el Govern de les Illes Balears, va promulgar un decret on s’establien les denominacions oficials dels topònims de les illes, assignant Palma a la ciutat de Mallorca, però no ha estat fins enguany, en que l’administració de l’estat central s’hi ha adaptat. Això implicarà, que a molts indrets on ara s’està utilitzant Palma de Mallorca, s’haurà de llevar l’afegitó de Mallorca, com per exemple en els aeroports. Així que si vostè té un bitllet d’avió per venir cap aquí, estigui alerta de no confondre Palma amb Las Palmas o La Palma, a les illes Canàries com els buròcrates castellans del segle XVIII. Per si un cas, prengui nota del codi del nostre aeroport que és PMI.

Aquest article està basat en els escrits de Gabriel Bibiloni, lingüista i professor de la Universitat de les Illes Balears.

Les Illes Balears s´han convertit en un dels destins de vacances més populars d´Europa. Gràcies a la seva privilegiada situació, al seu clima suau al llarg de tot l´any i sobretot, a l´encís dels seus paisatges i platges d´arena blanca, on la mar Mediterrània mai deixa de ser protagonista. L´estiu és el punt àlgid, quan els centres turístics que hi ha al voltant de les illes, s´omplen amb milers de visitants anònims i gent famosa, vinguts de diferents indrets, creant un ambient cosmopolita i un punt de trobada per a persones, que gaudeixen les seves vacances.

Les Illes Balears són quatre realitats distintes, a la vegada que molt properes. A Formentera i Menorca s’ha sabut preservar una natura estretament lligada a la mar Mediterrània, amb unes platges d’excepcional bellesa. A Eivissa, a més hi trobem un ambient càlid i molt tolerant amb els seus visitants, que fan de la nit d’Eivissa una experiència única i exclusiva. Mentre que a Mallorca, essent l’Illa més gran de les quatre s’hi pot trobar un poc de tot, d’on destaca la ciutat de Palma de Mallorca amb el seu llegat històric i ambient cosmopolita, així com les petites poblacions de l’interior y la serra de Tramuntana.

L´oferta d´allotjament, per a les seves vacances a les Illes Balears, està majoritàriament composta d´hotels i apartaments de 3 i 4 estrelles, amb una excel·lent relació qualitat preu. Tot i així, és molt diversa, amb una extensa varietat d´hotels luxosos i exclusius, a la vegada que també s´hi troben allotjaments molt econòmics. Els mesos de juliol i agost, són els més calorosos i els que tenen una major demanda, per lo qual els preus són més cars i la disponibilitat d´allotjament més baixa, per lo que es recomana reservar les vacances amb antelació. Els mesos de maig, juny, setembre i octubre també gaudeixen d´un bon temps, el qual permet banyar-se a la mar i amb menys aglomeracions de gent. Per a la resta de l´any, s´ha de tenir en compte que molts establiments d´allotjament a les Illes Balears tanquen.

Gràcies a la popularitat de les Illes Balears com a destí turístic, hi ha una gran oferta de vols directes, amb la majoria de ciutats europees, especialment d´Alemanya, Regne Unit i Espanya.