Durant el 2008 les Illes Balears han tingut un dels increments de població més elevats de l’estat Espanyol, arribant al 1.072.844 habitants, el que ha suposat un increment del 4,09% respecte a l’any passat. Aquest increment s’explica pel fenomen de la immigració, i pel fet de tenir una població relativament jove.

Per illes a Mallorca hi ha registrades 846.210 persones, el que ha suposat un increment del 3,92%. Els majors increments es donen a la Part Forana (tota l’illa excepte Palma), amb una població total de 449.640 habitants, seguint la tendència dels últims anys degut a la saturació urbanística del municipi de Palma, on hi ha 396.570 habitants. Palma segueix concentrant la major part de l’activitat econòmica i els serveis, però moltes persones opten per mudar-se als pobles de Mallorca, tot i tenir el seu lloc de feina a la ciutat. Aquest fenomen accentua els problemes en els accessos a Palma, on estan previstes actuacions per tal de millorar-los, no exemptes de polèmica. De cada vegada més, tota l’illa es comporta com l’àrea metropolitana de Palma. Criden l’atenció els municipis d’Escorca, on s’ha passat de 290 habitants a 276 a pesar de ser un dels més extensos de Mallorca, i el de Valldemossa amb un increment d’una sola persona. Després de Palma, els municipis més poblats són el de Calvià, Manacor i Llucmajor.

Menorca és l’illa que presenta un creixement més baix, tan sols del 2,44%, amb 92.434 persones empadronades, de les quals 28.904 estan registrades a Maó, la capital de l’illa, i 28.696 a Ciutadella de Menorca.

Eivissa ha sofert un creixement del 6,25% arribant als 124.036 habitants, d’on destaquen els increments dels municipis de Santa Eulària des Riu que per primera vegada supera els 30.000 habitants i el de Sant Antoni de Portmany arribant fins als 21.082 habitants. Però en termes absoluts on més ha crescut la població és a Vila (Eivissa ciutat) on gairebé s’ha arribat als 47.000 habitants registrats.

Per últim, Formentera és l’illa amb l’increment percentual més alt de les quatre illes, d’un 8,35% arribant a les 9.147 persones empadronades. Tant en aquesta illa com a Eivissa, destaca el fet de que el percentatge d’homes és significativament superior al de dones, un 7,8% a Eivissa i un 12,5% a Formentera. Lo qual s’explica per la important presència de població immigrant, procedent de països en vies de desenvolupament, en bona part masculina.

La salsa de Nadal son unes postres tradicionals d’Eivissa, que es preparen aquests dies per a menjar-se durant les festes de Nadal. Es pot descriure com un torró liquid de textura cremosa, que es menja calent mullant-hi bescuit. Es sol dir, que pels que no l’han menjada des de petits, val més primer provar-la i després sabre de que està feta, ja que s’elabora amb una mescla d’ingredients un tant insòlita. El principal ingredient són les ametlles, acompanyades de mel, sucre, espècies com canyella, safrà, clau o pebre i brou, el qual sol ser de pollastre o bé d’altres carns com porc o be. En ocasions, en lloc de brou es prepara simplement amb aigua, donant-li un sabor més suau.

L’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria en el segle XIX a la seva obra “Die Balearen”, descriu un plat molt semblant a la salsa de Nadal d’Eivissa, preparat a algunes cases de Mallorca durant les festes de Nadal, com una tradició antiga gairebé perduda. L’origen d’aquest plat avui en dia típicament eivissenc, es creu que es remunta a l’Edat Mitjana.

Seleccionant aquest enllaç, s’accedeix a un article amb imatges de la salsa de Nadal.

Després d’una setmana amb les pluges més intenses dels darrers anys a Mallorca, amb registres de més de 250 litres per metre quadrat, en alguns indrets de la Serra de Tramuntana, el sol torna a brillar amb temperatures que s’espera arribin als 16º C a les quatre illes, amb mínimes als voltants dels 8º C. El mal temps de la setmana passada va provocar nombrosos incidents; com carreteres tallades pel desbordament de torrents, despreniments de roques o la neu en alguns punts de les muntanyes. A causa de les intenses pluges també s’han hagut de desallotjar algunes cases a Palma. Però la noticia que ha centrat l’actualitat aquests dies, ha estat l’ensorrament d’un hotel en obres a Cala Rajada causant la mort a quatre treballadors, en part degut a les intenses pluges.

En aquests moments els cims més alts de la Serra de Tramuntana, el Puig Major i el Massanella, estàn coberts de neu oferint una estampa encisadora, que es pot observar des de molts indrets de Mallorca. Sense cap dubte, aquest cap de setmana és una oportunitat única per a pujar a les muntanyes i gaudir de la neu amb un temps assolellat.

Raconers pujant al puig Massanella

Si estàs planificant les teves properes vacances a Mallorca pel 2009, pots obtenir descomptes de fins el 40% a l’hotel d’interior Segles, de Campos. Tan sols amb un petit pagament del 10%, confirmant la teva reserva abans del proper 31 de gener. A més, durant la temporada alta pots gaudir de 7 nits pel preu de 6, o bé 14 nits pel preu de 11.

Aquest acollidor hotel d´interior és una antiga casa senyorial reconvertida en hotel, on es mesclen de diferents estils arquitectònics. Està decorada amb tot tipus d’antiguitats, que donaran al client la sensació d’estar vivint a un altre segle. Tot això, combinat amb modernes instal·lacions com: climatització, fil musical, wifi en tot l’entorn, una àrea amb piscina climatitzada coberta, jacuzzi, etc… A més a més, a l´hotel Segles podrà gaudir d’una aula - taller de pintura i restauració on tindrà l’opció de rebre classes. També tindrà a la seva disposició una petita sala de reunions i un saló de lectura. Gaudir dels bonics jardins i terrasses de l´hotel Segles serà una atracció més, que no podrà deixar perdre. A les tardes podrà degustar algun producte típic de l’illa de Mallorca.

Preus i informació sobre l’hotel Segles a Campos, Mallorca.

El camí d’en Parra és una excursió que tant es pot fer a peu, com en bicicleta. Es tracta d’un interessant camí rural, que recorre una de les zones amb l’arquitectura popular més ben conservada de Formentera. Entre murs de pared seca i cases típiques, veurem les conegudes figueres estacades de forma circular. El camí d’en Parra acaba en uns penya-segats, des dels quals s’hi gaudeix una esplèndida vista del massís de la Mola a l’est de l’illa, i de la quilomètrica platja de Migjorn.

Figuera amb estaques a Formentera

Per arribar al camí d’en Parra, des de Sant Francesc agafarem la carretera asfaltada en direcció al Cap de Barbaria, en haver recorregut 2,5 kilòmetres arribarem a la cruïlla de la carretera que va a Cala Saona, en aquest punt a mà esquerra trobarem indicat el camí rural d’en Parra, el qual seguirem sense més dificultat fins arribar a la mar, a tres kilòmetres i dos-cents metres d’aquest punt.

La reconversió de la Platja de Palma és un ambiciós pla, que pretén dinamitzar la zona amb importants inversions, tant des del sector públic com del privat. Aquesta fou una de les zones pioneres, en el desenvolupament del turisme a Mallorca, la qual amb el pas del temps corre el risc de quedar obsoleta, víctima d’un fort creixement urbanístic marcat per una escassa planificació. D’aquí la importància d’aquesta reconversió, que pretén convertir-se en un referent internacional, liderada pel Consorci de la Platja de Palma, un organisme públic integrat per diferents estaments de l’administració; estatal, autonòmica i local.

El mes de juny passat fou presentat el pla mestre de l’estudi d’arquitectura West 8, guanyador del concurs internacional d’idees, que en els propers anys regirà les actuacions previstes per duu a terme aquesta important reconversió. Del qual a continuació se’n descriuen els seus principals trets.

La idea del pla de reconversió, és redefinir la imatge de la Platja de Palma, partint d’uns valors com són el clima de Mallorca, els paisatges de la costa i l’interior, la reserva ecològica de posidònia i una important infraestructura turística consolidada dins el mercat Europeu. En els espais públics, es pretén ressaltar l’ambient tradicional mediterrani, on es conjuguen els usos turístics amb els residencials de la població local, amb actuacions previstes en quatre àmbits concrets:

El primer d’ells és la façana marítima, on es prevista una remodelació integral creant un gran passeig amb una imatge pròpia i una gran presència de palmeres, intervenint en la il·luminació nocturna i en la mobilitat, apostant per transports ecològics com el tramvia i les bicicletes de lloguer. La platja no queda aliena al pla, la qual es preveu adequar per a l’organització de festivals i moltes més activitats.

La zona humida de Ses Fontanelles és un altre espai on s’han previst passejos, per tal de permetre conèixer i preservar el que queda d’una important zona humida, la qual en un altre temps ocupava una part significativa de la badia de Palma. D’aquí s’ha previst una connexió per a vianants amb l’aeroport de Palma.

A les pedreres que hi ha a la part del darrera, als voltants de l’església de la Porciúncula, s’ha previst desenvolupar un àrea residencial, un hotel i infraestructures per a la salut, amb la intenció d’atreure nous mercats turístics emergents, com la tercera edat, salut, cultura, esports, etc.

Per últim, el Torrent dels Jueus és un espai públic que es pretén connectar amb la platja i construir-s’hi un bulevard, guanyant un espai verd pels vianants i la ciutat, el que suposarà una important transformació a l’extrem est de la Platja de Palma.

Ja dins un àmbit més genèric, es preveu fer més verds els carrers, millorar el paisatge de l’autovia a l’aeroport, regular els usos a les diferents zones com la creació d’un districte nocturn, entre moltes altres actuacions, que han de fer de la Platja de Palma un lloc únic per a gaudir les vacances en el segle XXI.

Els propers dies s’espera una davallada de les temperatures a les Illes Balears, amb mínimes previstes de 1º C al Monestir de Lluc, on les màximes no es preveu que superin els 6º C, mentre que a Palma les temperatures oscil·laran entre els 6º i 14º C. Pel que fa a l’illa d’Eivissa a Sant Joan de Labritja es preveuen unes temperatures mínimes de 3º C, si be les màximes a l’illa poden arribar als 15º C, així com a la veïna Formentera. Pel que fa a Menorca, es preveuen temperatures semblants, amb mínimes que no s’espera baixin dels 4º C.

Les pluges durant la present tardor han estat les més abundants dels darrers anys, en que gairebé cada dia plou i es previst que continuï així durant els propers dies. A més, a la Serra de Tramuntana ja s’han vist les primeres nevades d’enguany i ara mateix la quota de neu es situa als 800 metres i a les properes hores pot davallar fins als 500. Aquestes intenses pluges, han fet que les Fonts Ufanes de Campanet hagin tornat brollar, oferint-nos un veritable espectacle de la natura.

Demà s’inaugura el tradicional mercat de Nadal de Las Dalias, a Sant Carles de Peralta, el qual s’ha vingut celebrant des de fa més de 20 anys. Aquest mercat manté el seu caràcter artesà, com el que es celebra a l’aire lliure els dissabtes de l’estiu. Comptarà amb una cinquantena de paradetes oferint l’esperit de la Eivissa alternativa, amb roba, complements, decoració nadalenca, antiguitats, articles exòtics i regals per a Nadal.

Fins el dia 23 de desembre estarà obert els capvespres fins a les 22 hores, excepte els dissabtes en que s’obrirà a les 11 del matí. De dia 27 de desembre al 4 de gener, es tornarà a obrir amb el mateix horari com el mercat de Reis, en un espai més reduït, sempre dins el pavelló cobert al costat del restaurant.

L’origen de la salsa maionesa o bé maonesa és incert, una de les teories més acceptades la relacionen amb la ciutat de Maó. D’on es creu que el duc de Richelieu, Louis François Armand du Plessis, la va portar a la cort de Versalles, popularitzant-se i estenent-se per tot Europa.

Fins hi tot indagant en l’origen menorquí de la salsa maonesa, hem trobat tres versions diferents, sempre relacionades amb l’estada del duc de Richelieu a Menorca. La més estesa conta com es va servir aquesta salsa, en el banquet per a la celebració de la victòria francesa sobre els britànics pel control del Port de Maó, el 1756. Es diu que va ser una invenció del xef francès encarregat d’organitzar el banquet, o bé que aquest l’havia apresa de la població local, com una variant de l’allioli.

Atribuïda a la tradició oral de Menorca, es conta com el duc de Richellieu es trobava caminant pels carrers de Maó, pensant en els plans per a la batalla, sense recordar-se de prendre cap aliment. Ja ben tard, esperonejat per la gana, va entrar en una fonda per a menjar. On només els hi quedava un plat de carn, d’aspecte ingrat, que li fou servit acompanyat d’una senzilla salsa feta amb ou i oli d’oliva. Tant li va agradar, que va demanar la recepta al fondista, la qual quan va regressar a França va donar a conèixer com a salsa a la maonesa.

La tercera història parla d’una amant menorquina del duc, que li feu descobrir la salsa. Potser les tres històries són certes, o potser cap d’elles ho és. En qualsevol cas, el que reflecteixen, és la idea de com els francesos durant el seu domini de l’illa, conegueren la salsa maonesa a Menorca, d’on la portaren cap a França.