1. Situació social del català
2. El català a l’escola
3. El català als mitjans de comunicació
4. El català a l’administració
5. Els topònims
6. Els antropònims
7. Consideracions finals

El català és la llengua pròpia de les Illes Balears, amb variants dialectals a cada una de les illes, si bé a totes elles s’hi troben uns trets comuns, entre els quals destaca el manteniment de formes arcaiques en desús a altres indrets, com és el cas del articles salats; es, sa i so en substitució de el, la i lo.

1.- Situació social del català

El català és una llengua ben viva a les Illes Balears, que conviu amb el castellà, l’altre llegua oficial. A continuació adjuntam dos quadres, extrets de l’estudi Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI, fet per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, els quals ens mostren una imatge molt clara de la situació actual del català a les Illes Balears.

Per a interpretar aquestes dades s’han de tenir presents dues circumstàncies, que han fet retrocedir considerablement l’ús social del català a favor del castellà. En primer lloc, la repressió que va patir la llengua durant els 40 anys de la dictadura franquista, recloent-la a l’àmbit familiar i la forta immigració, iniciada en els anys 60 del segle XX, amb gent provinent d’altres indrets d’Espanya i que continua avui en dia, més aviat amb Llatinoamericans i gent de l’Àfrica. El fet que el català estàs prohibit a l’ensenyament fins gairebé el final dels anys 70, explica que entre la gent més major el percentatge de persones que sàpiguen escriure en català sigui molt menor, ja que reberen tota la seva educació en castellà. Això ha tingut com a conseqüència, que el fenomen de la diglòssia sigui molt present a la nostra societat. Es a dir, persones amb el català com a primera llengua, però a l’hora d’escriure o llegir utilitzen el castellà.

S’organitzen molts de cursos, per ajudar a aquestes persones a aprendre escriure i llegir en català, però sovint els hi resulta difícil. Sobretot, degut al desconeixement del català estàndard, què és l’emprat en els mitjans escrits.

Un darrer apunt sobre aquestes dades, és que corresponen a la mitjana de les quatre illes, les quals presenten una situació heterogènia. A la Part Forana de Mallorca (tota l’illa excepte Palma) i a Menorca, el pes del català és molt superior, respecte a Eivissa, Formentera, Palma i el municipi de Calvià a Mallorca, on el castellà té una presència més accentuada.

2.- El català a l’escola

Amb la vinguda de la democràcia el català ha anat guanyant terreny a les aules, fins arribar a la situació actual, en que es regeix per un decret de mínims, el qual obliga a impartir al menys la meitat de les classes en català. Però la realitat, és que la immensa majoria d’escoles tenen programes d’immersió lingüística, els quals fan del català l’idioma lectiu mentre el castellà és una assignatura més. Aquest model, s’ha mostrat el més eficient per a garantir el correcte aprenentatge de les dues llengües, degut a que el català està en clara desavantatge en molts àmbits de la societat fora de l’escola.

Això provoca que a la majoria d’escoles, els nins no comencin a aprendre castellà fins els 7 anys. Lo qual no significa que aquesta sigui una llengua aliena per aquests infants, ja que és ben present en tots els àmbits de la nostra societat. Però si és cert, que l’aprenentatge del castellà es retarda.

3.- El català als mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació majoritàriament utilitzen el castellà, si bé en tots els àmbits hi ha alternatives en català, sempre molt lligades a subvencions públiques. A més, cal afegir que a la majoria de mitjans en castellà produïts a les Illes Balears, el català no hi està vetat

Pel que fa a la premsa escrita, dels 9 diaris que es publiquen a les illes Balears 7 són en castellà, un és en anglès i un en català amb una audiència minoritària. En canvi, on el català és la llengua predominant, és en les publicacions setmanals o mensuals d’àmbit local, que trobam a tots els pobles.

Referent als mitjans audiovisuals, el castellà torna ser la llengua predominant, tot i que els canals de televisió i ràdio públics de les Illes Balears i Catalunya, ofereixen una bona oferta de qualitat en català.

Per últim, a Internet hi trobam un poc de tot, on el català no és l’idioma predominant, però tampoc queda clar que ho sigui el castellà, ja que en aquest medi trobam moltes webs tractant temes de les Illes Balears en altres idiomes, sobretot en anglès i alemany.

4.- El català a l’administració

Cal distingir entre l’administració de l’estat i la local, a la primera hi trobam òrgans com l’administració de Justícia o la policia, on el català gairebé és inexistent. Mentre per un altre costat tenim l’administració d’Hisenda, que ofereix tota la seva documentació tant en català com en castellà, podent escollir l’idioma a l’hora de realitzar qualsevol tràmit.

En canvi l’administració local, que a més dels ajuntaments cobreix aspectes tan importants com la sanitat o l’educació, és la que aposta decididament per a la recuperació del català. Als funcionaris se les hi exigeixen uns coneixements òptims de català i la documentació sol estar en aquest idioma. Això no significa que els tràmits no puguin fer-se en castellà, però si que es sol donar prominència al català.

5.- Els topònims

Els noms dels llocs fins a la restitució de la democràcia, s’escrivien amb l’ortografia castellana. En canvi avui en dia els noms oficials estan escrits en català, i així les trobarem en els rètols exteriors o en els mapes oficials de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. El problema és que a alguns textos estrangers, es segueix emprant l’ortografia castellana i això pot portar confusions a l’hora d’interpretar una adreça. Aquest problema es veu agreujat, pel comportament d’alguns empresaris, que rebutgen l’ortografia catalana, arribant fins hi tot a traduir al castellà els noms dels carrers. Degut al fenomen de la diglòssia esmentat abans, o bé per motius ideològics.

6.- Els antropònims

Durant els 40 anys d’obscuritat, que va suposar la dictadura del general Franco per a la llengua catalana, al Registre Civil els noms de les persones s’havien d’inscriure en castellà. Així ens trobam una gran part de les persones nascudes durant aquest període, amb el nom propi a tota la documentació oficial en castellà, tot i ser coneguts pel seu nom en català. Així et poden haver dit tota la vida Bernat o Margalida, però figurar al document d’identitat com a Bernardo o Margarita. Les persones que hi estan interessades, poden corregir aquesta anomalia, realitzant els tràmits estipulats a tal afecte.

7.- Consideracions finals sobre el català a les Illes Balears

Potser es cert, com indiquen les darreres estadístiques, que els habitants de les Illes Balears amb el català com a primera llengua, ja no són la majoria. Però també es cert, que aquest idioma avui en dia gaudeix d’un prestigi social inqüestionable. I això és així, gràcies a la ferma voluntat de molts illencs, que amb independència del seu origen, han decidit viure, sentir i en definitiva interpretar el nostre món en català.

El Comte Mal és l’adaptació mallorquina del llegendari i mític Comte Arnau de Catalunya, qui fou condemnat a vagar durant tota l’eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre, al qual li surten flames per la boca i els ulls, per a redimir les seves malifetes com relacionar-se amorosament amb una monja o no pagar els deutes promesos. Aquest malvat personatge llegendari a Mallorca es solapa amb un de real; Ramon Safortesa Pacs-Fuster de Vilallonga i Nét, segon comte de Formiguera (1627-1694), senyor de les antigues cavalleries d’Hero, Santa Margarida, Alcudiola, Maria, Puigblanc, Castellet i Tanca i de l’alqueria de Galatzó a Calvià. El qual a l’edat de 12 anys heretà del seu pare dos greus litigis, l’un la pretensió de cobrar tributs basats en concessions reials a favor del comte sobre les terres comunals de Santa Margalida, i l’altre la d’exercir jurisdicció civil i criminal sobre els habitants de les seves cavalleries, veïns la major part del poble de Santa Margalida. En definitiva, l’intent de perpetuar un règim feudal a favor del Comte fou l’origen dels abusos i episodis violents, que dugueren la fantasia popular a relacionar-lo amb la llegenda del Comte Arnau, coneguda i difosa a Mallorca des de l’edat mitjana a través d’una popular cançó.

El Comte Mal perdé els seus litigis amb el poble de Santa Margalida, d’on fou desterrat, arribant a convertir-se en un personatge rellevant, a la Mallorca de la seva època. Seguint el fil de la llegenda, les seves aparicions sobre un cavall negre envoltat de flames, es relaten al puig Galatzó, una de les seves propietats. Al palau de Can Formiguera, la seva casa de Palma al costat de la Seu en al carrer de la Portella, es diu que el Comte Mal feu construir la torre que caracteritza aquest edifici, per a poder contemplar la seva estimada, una monja del convent de les Clarisses. Llegenda i realitat entremesclades, gràcies a la literatura del segle XIX i a una tradició oral, han fet del Comte Mal un dels mites més coneguts de la cultura popular a Mallorca.

Aquest mes de març hem gaudit d’un bon temps, amb cels clars gairebé cada dia. Les temperatures màximes, han sobrepassat els 20º C a molts indrets de les Illes Balears, si bé a la nit i a la matinada l’ambient ha estat molt més fred, amb mínimes que han arribat als 5º C al costat de la mar. Així dons, els darrers dies de l’hivern i el començament de la primavera ens han duit el bon temps, i com cada any per aquestes dates, les carreteres de Mallorca s’han omplert de ciclistes vinguts de diferents indrets d’Europa, aprofitant una climatologia ideal per a la pràctica del ciclisme.

Valors climatològics mitjans pel mes de marça Mallorca, Menorca i Eivissa entre els anys 1971 i 2000:

Aquest matí hem pogut llegir al Diario de Mallorca, com el tour operador britànic Airtours, del grup Thomas Cook, a la Costa del Sol promociona excursions a Gibraltar, amb un cartell encapçalat per una imatge de Formentor presa des de el mirador des Colomer. Sembla mentida que ningú de per allà se n’adonés de l’error, ja que al manco els encarregats de realitzar les excursions, hem de pensar que coneixen la imatge del “Peñon de Gibraltar”. Potser cercant l’enfocament adequat, els penya-segats de Formentor s’assemblen al “Peñón de Gibraltar”. En qualsevol cas, sembla que Formentor en sortiria guanyador d’aquesta comparació.

Ha hagut de ser un mallorquí, allotjat a un hotel de la Costa del Sol, qui se n’ha adonat de la confusió, qui indignat ho ha fet públic. Aquest tipus de confusions, no és la primera vegada que es donen, l’any passat en una publicació turística de la Junta de Andalucía; la Seu, l’Almudaina i el Parc de la Mar aparegueren sota el títol “Guadalquivir, la gran ruta del interior”. Pel que sembla, els paisatges de Mallorca es poden confondre fàcilment pels d’Andalusia. Per a corroborar aquesta idea, ara només ens falta que algú promocioni Mallorca amb imatges de paisatges andalusos.

En els darrers anys la proliferació de webs d’hotels i portals de viatges ha estat tan gran, que ara mateix podem trobar i reservar un mateix hotel a infinitat de llocs. Aquest fet, tot i que sembli mentida, fa que sigui molt difícil per a les empreses hoteleres controlar adequadament els preus de venda dels seus establiments. Això implica que per al client, també resulti difícil tenir la certesa d’estar reservant un hotel amb la millor oferta disponible, tot i que moltes webs importants ofereixen la garantia del millor preu, la realitat és que moltes vegades no és així.

A MCA Travel gràcies a la tecnologia de Hotels Combined Pty Ltd, hem posat en marxa un sistema a la nostra web http://www.mca-hotels.com, que cerca simultàniament dins les principals webs per a reservar hotels, a més de les pròpies webs de molts hotels, per a trobar les millors ofertes de cada un d’ells, no només de les Illes Balears, si no gairebé a tot el món. Els resultats es mostren en una llista d’hotels amb les tres o quatre millors ofertes trobades, per a que l’usuari pugui accedir directament a la web amb l’oferta que li resulti més interessant. D’aquesta manera, en un percentatge molt elevat de les consultes, l’usuari té al seu abast la millor oferta dels hotels seleccionats durant les dates escollides, tan sols a un clic de distància per iniciar-ne el procés de reserva.

Abans de reservar una habitació d’hotel a les Illes Balears o a qualsevol altre destinació, et convidam a comprovar l’eficàcia del nostre comparador de preus per a aconseguir les millors ofertes d’hotels, seguint aquest enllaç: http://cercar.mca-hotels.com