Aquest mes de març hem gaudit d’un bon temps, amb cels clars gairebé cada dia. Les temperatures màximes, han sobrepassat els 20º C a molts indrets de les Illes Balears, si bé a la nit i a la matinada l’ambient ha estat molt més fred, amb mínimes que han arribat als 5º C al costat de la mar. Així dons, els darrers dies de l’hivern i el començament de la primavera ens han duit el bon temps, i com cada any per aquestes dates, les carreteres de Mallorca s’han omplert de ciclistes vinguts de diferents indrets d’Europa, aprofitant una climatologia ideal per a la pràctica del ciclisme.

Valors climatològics mitjans pel mes de marça Mallorca, Menorca i Eivissa entre els anys 1971 i 2000:

Aquest matí hem pogut llegir al Diario de Mallorca, com el tour operador britànic Airtours, del grup Thomas Cook, a la Costa del Sol promociona excursions a Gibraltar, amb un cartell encapçalat per una imatge de Formentor presa des de el mirador des Colomer. Sembla mentida que ningú de per allà se n’adonés de l’error, ja que al manco els encarregats de realitzar les excursions, hem de pensar que coneixen la imatge del “Peñon de Gibraltar”. Potser cercant l’enfocament adequat, els penya-segats de Formentor s’assemblen al “Peñón de Gibraltar”. En qualsevol cas, sembla que Formentor en sortiria guanyador d’aquesta comparació.

Ha hagut de ser un mallorquí, allotjat a un hotel de la Costa del Sol, qui se n’ha adonat de la confusió, qui indignat ho ha fet públic. Aquest tipus de confusions, no és la primera vegada que es donen, l’any passat en una publicació turística de la Junta de Andalucía; la Seu, l’Almudaina i el Parc de la Mar aparegueren sota el títol “Guadalquivir, la gran ruta del interior”. Pel que sembla, els paisatges de Mallorca es poden confondre fàcilment pels d’Andalusia. Per a corroborar aquesta idea, ara només ens falta que algú promocioni Mallorca amb imatges de paisatges andalusos.

Hotel Desbrull a Pollença

Durant el pòxim estiu pot gaudir de 4 nits a l’hotel Desbrull pagant-ne tan sols 3, o 7 nits pel preu de 5.

L’Hotel Desbrull combina perfectament els aspectes d’una construcció tradicional, amb l’atmosfera cosmopolita del seu disseny interior. Situat davant el convent de Sant Domingo, on avui en dia s’ubica el museu de Pollença i un Centre Cultural, a la històrica població de Pollença. Aquest petit hotel d’interior amb encant a Mallorca, amb tan sols 6 habitacions dobles, ofereix als seus hostes un tracte exclusiu i personalitzat, amb un gran nivell de confort en un acollidor ambient.

Preus i comentaris dels clients sobre l’hotel Desbrull de Pollença.

Després de l’èxit de les dues convocatòries anteriors, el proper 19 d’abril a les 10 del matí es celebrarà la 3ª mitja marató de Pollença, organitzada pel departament d’esports de l’Ajuntament de Pollença i el Club Atletisme Pollença. Una mitja marató és una cursa de 21.097 metres, que pels organitzadors d’aquesta tercera edició és qualque cosa més que un esdeveniment esportiu. Es pretén que sigui una manera d’apropar l’esport a la gent, i més concretament a les curses de fons, una competició assequible per a qualsevol persona amb l’entrenament i constància adequada. A més, és una bona oportunitat per a que participants i les seves famílies coneguin aquest encisador i emblemàtic racó de Mallorca que és Pollença.

S’ha dissenyat un circuit ràpid, sense desnivells elevats, i a la vegada entretingut gràcies als paisatges únics de Pollença. El recorregut parteix del camp de futbol, endinsant-se en el medi rural fins arribar i recorre el Port de Pollença, per a tornar al poble travessant el seu centre històric i finalment retornar al punt de partida.

http://www.mitjamaratopollensa.com En aquesta web hi trobareu tota la informació necessària sobre la cursa, tant per a participar-hi com per a gaudir-ne com espectador.

Hotels a Pollensa
T´oferim una eina única, que cerca simultàniament a múltiples webs on reservar hotels, per ajudar-te a aconseguir les millors ofertes d’hotels a Pollença en pocs segons.

Ja han començat les obres de reparació a la carretera que uneix Lluc amb Sóller, tallada des de el passat 31 de desembre, degut a una important esllavissada de roques a l’alçada de la font de Binifaldó. Actualment hi ha uns 12 operaris cobrint les vessants de la muntanya amb malles de ferro. Es tracta d’una labor molt dificultosa, degut a la inclinació i a la inestabilitat del terreny, que obliga als treballadors a fer feina fermats amb equips de seguretat. Durant el dia varis guardes de seguretat impedeixen el pas, ja que encara existeix el risc de noves esllavissades.

Des de el Consell de Mallorca, es preveu que els propers dies es pugui començar a retirar la gran quantitat de roques i terra, despresa de la muntanya sobre la carretera. De moment no es pot precisar amb exactitud quan es restablirà el tràfic, degut a que fins ara no s’han pogut determinar els danys soferts pel paviment de la carretera.

L’altre carretera tallada a la Serra de Tramuntana és la que davalla a Cala Tuent, si bé aquesta té un precari pas provisional, que permet accedir a la trentena de cases d’aquest petit nucli de població.

Aquest mes de febrer a alguns indrets de les Illes Balears, les temperatures han arribat als 20ºC, si bé pel proper cap de setmana s’esperen màximes al voltant dels 10ºC i mínimes de 3ºC, degut a l’entrada d’una massa d’aire fred, que pot arribar a situar la cota de neu als 600 metres. Amb una probabilitat de precipitacions dèbils al voltant del 30%. Per lo tant, és probable que els propers dies, tornem a veure els cims més alts de les muntanyes de Mallorca coberts per la neu. També s’esperen fortes ratxes de vent al nord de Mallorca i Menorca, que poden arribar als 80 km/h, amb mal estat de la mar.

Valors climatològics mitjans pel mes de febrer a Mallorca, Menorca i Eivissa entre els anys 1971 i 2000:

A un visitant observador, potser li cridaran l’atenció uns adhesius amb la silueta d’un toro brau o un ruc, que alguns conductors enganxen a la porta del darrera dels seus vehicles. Unes imatges amb clares connotacions polítiques, tot i que pugui resultar estrany per algú de fora.

El toro va néixer el 1956, de la mà de Manolo Prieto, com una icona comercial per el brandy Veterano d’Osborne, una empresa del Puerto de Santa María, productora de licors des de el 1772. A més d’utilitzar-se a les etiquetes del brandy, a les carreteres espanyoles van anar apareixent tanques publicitàries, amb la silueta del conegut com a Toro d’Osborne. Amb el temps, aquesta imatge ha sobrepassat l’àmbit publicitari, arribant a ser font d’inspiració per a artistes com el mateix Dalí o Almodovar. Fins el punt, que davant el perill de desaparèixer, degut a les normatives que regulen la publicitat a les carreteres, aquestes tanques foren declarades part del patrimoni cultural i artístic d’Espanya, reconeixent la superació del seu sentit publicitari inicial. Tot plegat, ha fet del toro un símbol d’Espanya, o més bé d’una manera d’entendre la nació espanyola, més aviat folklòrica.

El primer burro català va néixer de la mà d’Eloi Alegre, per encàrrec de la Associació per al Foment de la Raça Asinina Catalana, amb la intenció de donar a conèixer aquesta raça de ruc autòcton de Catalunya. Es tractava de la silueta d’un ase. Amb la qual Jaume Sala i Àlex Ferreiro cap al 2004 decidiren fer els adhesius, que d’ençà milers de conductors han enganxat a la part del darrera dels seus vehicles, com a contraposició al Toro d’Obsborne i a la idea d’Espanya que representa, convertint-se així en un símbol reivindicatiu del nacionalisme català. Amb l’èxit del burro català, vingueren els plets pels drets d’autor, entre el dissenyador inicial i els impulsors dels adhesius, que en modificaren el disseny original llevant-li els testicles i un petit floc.

A Mallorca, com a terra de cultura catalana, no només hi trobam els adhesius de l’ase o del toro, si no que darrerament també n’han sorgit uns amb la silueta d’un dimoni, com un nou símbol de la nostra cultura popular.

El proper dissabte 7 de febrer la Federació de Dimonis, Diables i Bèsties de foc de les Illes Balears, ha convocat una manifestació a Palma. Aquesta associació no és una secta satànica ni res semblant, si no una organització que agrupa la llarga llista de colles de dimonis, que hi ha Mallorca, Menorca i Eivissa. El diable forma part de moltes festes populars de les illes, representant el mal vençut pel bé, personificat en el sant de torn. Aquests personatges són molt més que una representació del mal, també són l’aspecte lúdic de la festa, a qui les hi està permès gairebé tot, i esdevenen els autèntics protagonistes.

Els balls i espectacles de dimonis, són una tradició molt arrelada a les terres de parla catalana, com a altres indrets de la Mediterrània. Es creu que tenen el seu origen, en representacions teatrals de l’Edat Mitjana. A l’estiu són molts els pobles de Mallorca, que per les festes organitzen correfocs amb abundant pirotècnia. I aquí és on ha sorgit la polèmica, que ha provocat la convocatòria d’aquesta manifestació, ja que la directiva 2007/23 CE del parlament Europeu, limita extraordinàriament l’ús de la pirotècnia en els espectacles públics, posant en perill la celebració dels tradicionals correfocs.

El Mobylette ha estat una icona de la Mallorca rural, que amb el pas del temps ha deixat de fer sentir el seu estrident so metàl·lic, pels camins i carreteres secundàries de l’illa. A poc a poc, hem deixat de veure aquells homes i dones d’una certa edat, damunt aquesta espècie de bicicleta reforçada amb un petit i característic motor de 49 cc, utilitzat per anar del poble a la finqueta de fora vila, amb un senalló penjat i una caixa al darrera, on portaven els fruits de la terra o qualque eina. Si encara ens remuntam més enrere en el temps, a més de tot lo dit abans, veuríem un home i una dona cavalcant a sobre el mateix Mobylette. Una pràctica, que les regulacions del transit s’encarregaren de suprimir, per motius de seguretat, o bé per pietat dels seus motorets. Després vingueren aquells homes i dones vells amb un casc, que ni tan sols el se llevaven quan baixaven del Mobylette. Fins que el 2003 les lleis europees mediambientals impediren la fabricació del seu petit motor, per ser massa contaminant. Qui ho hagués dit mai, que aquest invent francès del 1949 després d’haver-se’n produït més de 30 milions d’unitats, acabaria així, prohibit, inadaptat als nous temps.

Darrera aquesta imatge bucòlica, s’hi amagava una realitat social molt més dura, l’analfabetisme. Les persones que fins fa uns anys han estat utilitzant el Mobylette, moltes vegades era perquè ni tan sols sabien llegir, el que les excloïa de poder conduir un cotxe. Perquè un dels molts avantatges del Mobylette, era que per a conduir-ho, tal sols es requeria haver fet els 14 anys. Avui en dia, l’analfabetisme entre les persones majors de Mallorca, és gairebé anecdòtic i si n’hi ha algun ,que no ha pogut aprovar l’examen de conduir, ja no va en Mobylette si no amb un micro-cotxe.

La resposta a la pregunta del títol, podria ser a Tunísia o al Marroc, on les regulacions mediambientals no són tan estrictes i encara se’n fabriquen. Així que si voleu veure un Mobylette nou, ja sabeu on heu d’anar.

L’ametller és un dels arbres més característics del paisatge Mallorquí, el qual entre els mesos de gener i febrer ens ofereix l’espectacle de la seva floració. Se’l creu originari de l’Àsia Central, però ja d’ençà l’època grega es coneix el seu conreu al sud d’Europa. Probablement va ser introduït a Mallorca pels romans, encara que no fou fins el segle XIX quan va tenir la seva expansió, gràcies a la difusió promoguda per la ‘Real Sociedad Econòmica de Amigos del País’. Propiciada per la crisi de la vinya degut a la fil·loxera, i a l’instal.lació d’una xarxa ferroviària interior, que facilità el transport de les ametlles cap al port de Palma. L’ametlla sempre ha estat un cultiu destinat a l’exportació, inicialment se’n feia oli per exportar a les colònies americanes, on era emprat per elaborar productes cosmètics i farmacològics. Amb l’independència de les colònies es començà a exportar el fruit sencer a la península i a l’estranger. L’ametller fou un element important per les rendes agràries de les finques on era cultivat, fins que l’economia de Mallorca donà un gir cap al turisme i s’inicià l’abandonament del camp.

Actualment la producció és baixa i se n’obtenen uns preus molt baixos. Tot això és degut a l’existència de moltes subspècies diferents, i a l’edat d’uns arbres massa vells sembrats a sòls poc fèrtils, on sovint també es sembren farratges pels animals o cereals, el que fa disminuir la seva producció. En definitiva el sector es troba en un procés de retrocés, on no es fan inversions en millores tecnològiques. Mentre a altres zones de clima mediterrani s’estimula el seu conreu, amb la perspectiva d’uns interessants guanys econòmics, sobretot a Califòrnia.

A Mallorca mai han existit indústries revelants d’elaboració de l’ametlla, però si que té un us important a la cuina. Sobretot en l’elaboració de postres; el gató, el gelat d’ametlles i el torró d’ametlla en són uns bons exemples. La llenya de l’ametller es forta i d’un color agradable, però s’esquerda amb facilitat. Per aquest motiu no ha estat emprada massivament per la fabricació de mobles. En canvi si que és molt apreciada, com a combustible per fer foc a la xemeneia.