Les festes de Nadal a Mallorca.

Sant Joan és una fita important en el calendari festiu de les Illes Balears, de la mateixa manera que a molts altres indrets de parla catalana. Per la vigília de Sant Joan, el 23 de juny, moltes poblacions de les Illes Balears celebren la nit màgica amb el foc de les fogueres com a protagonista. Aquesta data coincideix amb el solstici d’estiu, el dia més llarg i la nit més curta de l’any, celebrat amb festes paganes des de temps immemorials.

Sens dubte les festes de Sant Joan de Ciutadella a Menorca són les més rellevants, tant per la gran afluència de gent d’arreu de les Illes i altres indrets que hi participa, com per l’espectacularitat de les exhibicions dels cavalls saltant sobre la gent, i l’estricte protocol fruit d’una arrelada tradició, seguit pels protagonistes de la festa.

Festes de Sant Joan a Ciutadella de Menorca

A Eivissa també es celebra Sant Joan a gairebé totes les localitats, on s’organitzen actuacions musicals a més de les tradicionals fogueres. A Sant Joan de Labritja és on es celebra amb major intensitat, on es tradicional menjar el macarrons de Sant Joan, elaborats amb tallarines cuits en llet lleugerament dolça, canyella i pell de llimona. Les altres celebracions més importants d’Eivissa són les de Santa Eulàlia des riu i les d’Eivissa ciutat. Pel que fa a Formentera, s’organitzen actes durant tota la setmana al Pilar de la Mola.

A Mallorca es fan celebracions a moltes localitats, a més; a Deià, Mancor de la Vall, Muro i Son Servera
Sant Joan Baptista és el patró i les festes duren més d’una setmana. A Palma el dia 23 de juny s’organitza un espectacular correfoc al Parc de la Mar, a l’entorn de la Seu. Al poble de Sant Joan destaca la festa del Sol que balla, la qual acaba presenciant la sortida del sol al petit santuari de Consolació. Al manco a Felanitx i a Sant Llorenç des Cardassar el dia 24 es fa el Ball de Sant Joan Pelós, una antiga tradició on un home representant Sant Joan balla portant un anyell.

1. Situació social del català
2. El català a l’escola
3. El català als mitjans de comunicació
4. El català a l’administració
5. Els topònims
6. Els antropònims
7. Consideracions finals

El català és la llengua pròpia de les Illes Balears, amb variants dialectals a cada una de les illes, si bé a totes elles s’hi troben uns trets comuns, entre els quals destaca el manteniment de formes arcaiques en desús a altres indrets, com és el cas del articles salats; es, sa i so en substitució de el, la i lo.

1.- Situació social del català

El català és una llengua ben viva a les Illes Balears, que conviu amb el castellà, l’altre llegua oficial. A continuació adjuntam dos quadres, extrets de l’estudi Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI, fet per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, els quals ens mostren una imatge molt clara de la situació actual del català a les Illes Balears.

Per a interpretar aquestes dades s’han de tenir presents dues circumstàncies, que han fet retrocedir considerablement l’ús social del català a favor del castellà. En primer lloc, la repressió que va patir la llengua durant els 40 anys de la dictadura franquista, recloent-la a l’àmbit familiar i la forta immigració, iniciada en els anys 60 del segle XX, amb gent provinent d’altres indrets d’Espanya i que continua avui en dia, més aviat amb Llatinoamericans i gent de l’Àfrica. El fet que el català estàs prohibit a l’ensenyament fins gairebé el final dels anys 70, explica que entre la gent més major el percentatge de persones que sàpiguen escriure en català sigui molt menor, ja que reberen tota la seva educació en castellà. Això ha tingut com a conseqüència, que el fenomen de la diglòssia sigui molt present a la nostra societat. Es a dir, persones amb el català com a primera llengua, però a l’hora d’escriure o llegir utilitzen el castellà.

S’organitzen molts de cursos, per ajudar a aquestes persones a aprendre escriure i llegir en català, però sovint els hi resulta difícil. Sobretot, degut al desconeixement del català estàndard, què és l’emprat en els mitjans escrits.

Un darrer apunt sobre aquestes dades, és que corresponen a la mitjana de les quatre illes, les quals presenten una situació heterogènia. A la Part Forana de Mallorca (tota l’illa excepte Palma) i a Menorca, el pes del català és molt superior, respecte a Eivissa, Formentera, Palma i el municipi de Calvià a Mallorca, on el castellà té una presència més accentuada.

2.- El català a l’escola

Amb la vinguda de la democràcia el català ha anat guanyant terreny a les aules, fins arribar a la situació actual, en que es regeix per un decret de mínims, el qual obliga a impartir al menys la meitat de les classes en català. Però la realitat, és que la immensa majoria d’escoles tenen programes d’immersió lingüística, els quals fan del català l’idioma lectiu mentre el castellà és una assignatura més. Aquest model, s’ha mostrat el més eficient per a garantir el correcte aprenentatge de les dues llengües, degut a que el català està en clara desavantatge en molts àmbits de la societat fora de l’escola.

Això provoca que a la majoria d’escoles, els nins no comencin a aprendre castellà fins els 7 anys. Lo qual no significa que aquesta sigui una llengua aliena per aquests infants, ja que és ben present en tots els àmbits de la nostra societat. Però si és cert, que l’aprenentatge del castellà es retarda.

3.- El català als mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació majoritàriament utilitzen el castellà, si bé en tots els àmbits hi ha alternatives en català, sempre molt lligades a subvencions públiques. A més, cal afegir que a la majoria de mitjans en castellà produïts a les Illes Balears, el català no hi està vetat

Pel que fa a la premsa escrita, dels 9 diaris que es publiquen a les illes Balears 7 són en castellà, un és en anglès i un en català amb una audiència minoritària. En canvi, on el català és la llengua predominant, és en les publicacions setmanals o mensuals d’àmbit local, que trobam a tots els pobles.

Referent als mitjans audiovisuals, el castellà torna ser la llengua predominant, tot i que els canals de televisió i ràdio públics de les Illes Balears i Catalunya, ofereixen una bona oferta de qualitat en català.

Per últim, a Internet hi trobam un poc de tot, on el català no és l’idioma predominant, però tampoc queda clar que ho sigui el castellà, ja que en aquest medi trobam moltes webs tractant temes de les Illes Balears en altres idiomes, sobretot en anglès i alemany.

4.- El català a l’administració

Cal distingir entre l’administració de l’estat i la local, a la primera hi trobam òrgans com l’administració de Justícia o la policia, on el català gairebé és inexistent. Mentre per un altre costat tenim l’administració d’Hisenda, que ofereix tota la seva documentació tant en català com en castellà, podent escollir l’idioma a l’hora de realitzar qualsevol tràmit.

En canvi l’administració local, que a més dels ajuntaments cobreix aspectes tan importants com la sanitat o l’educació, és la que aposta decididament per a la recuperació del català. Als funcionaris se les hi exigeixen uns coneixements òptims de català i la documentació sol estar en aquest idioma. Això no significa que els tràmits no puguin fer-se en castellà, però si que es sol donar prominència al català.

5.- Els topònims

Els noms dels llocs fins a la restitució de la democràcia, s’escrivien amb l’ortografia castellana. En canvi avui en dia els noms oficials estan escrits en català, i així les trobarem en els rètols exteriors o en els mapes oficials de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. El problema és que a alguns textos estrangers, es segueix emprant l’ortografia castellana i això pot portar confusions a l’hora d’interpretar una adreça. Aquest problema es veu agreujat, pel comportament d’alguns empresaris, que rebutgen l’ortografia catalana, arribant fins hi tot a traduir al castellà els noms dels carrers. Degut al fenomen de la diglòssia esmentat abans, o bé per motius ideològics.

6.- Els antropònims

Durant els 40 anys d’obscuritat, que va suposar la dictadura del general Franco per a la llengua catalana, al Registre Civil els noms de les persones s’havien d’inscriure en castellà. Així ens trobam una gran part de les persones nascudes durant aquest període, amb el nom propi a tota la documentació oficial en castellà, tot i ser coneguts pel seu nom en català. Així et poden haver dit tota la vida Bernat o Margalida, però figurar al document d’identitat com a Bernardo o Margarita. Les persones que hi estan interessades, poden corregir aquesta anomalia, realitzant els tràmits estipulats a tal afecte.

7.- Consideracions finals sobre el català a les Illes Balears

Potser es cert, com indiquen les darreres estadístiques, que els habitants de les Illes Balears amb el català com a primera llengua, ja no són la majoria. Però també es cert, que aquest idioma avui en dia gaudeix d’un prestigi social inqüestionable. I això és així, gràcies a la ferma voluntat de molts illencs, que amb independència del seu origen, han decidit viure, sentir i en definitiva interpretar el nostre món en català.

Aquest mes de març hem gaudit d’un bon temps, amb cels clars gairebé cada dia. Les temperatures màximes, han sobrepassat els 20º C a molts indrets de les Illes Balears, si bé a la nit i a la matinada l’ambient ha estat molt més fred, amb mínimes que han arribat als 5º C al costat de la mar. Així dons, els darrers dies de l’hivern i el començament de la primavera ens han duit el bon temps, i com cada any per aquestes dates, les carreteres de Mallorca s’han omplert de ciclistes vinguts de diferents indrets d’Europa, aprofitant una climatologia ideal per a la pràctica del ciclisme.

Valors climatològics mitjans pel mes de marça Mallorca, Menorca i Eivissa entre els anys 1971 i 2000:

Aquest mes de febrer a alguns indrets de les Illes Balears, les temperatures han arribat als 20ºC, si bé pel proper cap de setmana s’esperen màximes al voltant dels 10ºC i mínimes de 3ºC, degut a l’entrada d’una massa d’aire fred, que pot arribar a situar la cota de neu als 600 metres. Amb una probabilitat de precipitacions dèbils al voltant del 30%. Per lo tant, és probable que els propers dies, tornem a veure els cims més alts de les muntanyes de Mallorca coberts per la neu. També s’esperen fortes ratxes de vent al nord de Mallorca i Menorca, que poden arribar als 80 km/h, amb mal estat de la mar.

Valors climatològics mitjans pel mes de febrer a Mallorca, Menorca i Eivissa entre els anys 1971 i 2000:

A un visitant observador, potser li cridaran l’atenció uns adhesius amb la silueta d’un toro brau o un ruc, que alguns conductors enganxen a la porta del darrera dels seus vehicles. Unes imatges amb clares connotacions polítiques, tot i que pugui resultar estrany per algú de fora.

El toro va néixer el 1956, de la mà de Manolo Prieto, com una icona comercial per el brandy Veterano d’Osborne, una empresa del Puerto de Santa María, productora de licors des de el 1772. A més d’utilitzar-se a les etiquetes del brandy, a les carreteres espanyoles van anar apareixent tanques publicitàries, amb la silueta del conegut com a Toro d’Osborne. Amb el temps, aquesta imatge ha sobrepassat l’àmbit publicitari, arribant a ser font d’inspiració per a artistes com el mateix Dalí o Almodovar. Fins el punt, que davant el perill de desaparèixer, degut a les normatives que regulen la publicitat a les carreteres, aquestes tanques foren declarades part del patrimoni cultural i artístic d’Espanya, reconeixent la superació del seu sentit publicitari inicial. Tot plegat, ha fet del toro un símbol d’Espanya, o més bé d’una manera d’entendre la nació espanyola, més aviat folklòrica.

El primer burro català va néixer de la mà d’Eloi Alegre, per encàrrec de la Associació per al Foment de la Raça Asinina Catalana, amb la intenció de donar a conèixer aquesta raça de ruc autòcton de Catalunya. Es tractava de la silueta d’un ase. Amb la qual Jaume Sala i Àlex Ferreiro cap al 2004 decidiren fer els adhesius, que d’ençà milers de conductors han enganxat a la part del darrera dels seus vehicles, com a contraposició al Toro d’Obsborne i a la idea d’Espanya que representa, convertint-se així en un símbol reivindicatiu del nacionalisme català. Amb l’èxit del burro català, vingueren els plets pels drets d’autor, entre el dissenyador inicial i els impulsors dels adhesius, que en modificaren el disseny original llevant-li els testicles i un petit floc.

A Mallorca, com a terra de cultura catalana, no només hi trobam els adhesius de l’ase o del toro, si no que darrerament també n’han sorgit uns amb la silueta d’un dimoni, com un nou símbol de la nostra cultura popular.

Després d’un començament d’hivern molt fred, per a les característiques del clima a les Illes Balears, ens acostam a un final del mes de gener amb unes temperatures suaus, amb màximes que fins hi tot poden arribar als 18º C, especialment a Eivissa i Formentera. Tampoc no es preveuen mínimes per davall dels 5º C a cap de les quatre illes, excepte a les zones més elevades de la serra de Mallorca, on encara s’observen les restes de les darreres nevades, en els cims més elevats. Pel que fa a la nuvolositat, es preveu que continuï com durant tot el mes de gener, presentant intervals de núvols i clarianes amb riscos de precipitacions per sota del 50%.

Durant el 2008 les Illes Balears han tingut un dels increments de població més elevats de l’estat Espanyol, arribant al 1.072.844 habitants, el que ha suposat un increment del 4,09% respecte a l’any passat. Aquest increment s’explica pel fenomen de la immigració, i pel fet de tenir una població relativament jove.

Per illes a Mallorca hi ha registrades 846.210 persones, el que ha suposat un increment del 3,92%. Els majors increments es donen a la Part Forana (tota l’illa excepte Palma), amb una població total de 449.640 habitants, seguint la tendència dels últims anys degut a la saturació urbanística del municipi de Palma, on hi ha 396.570 habitants. Palma segueix concentrant la major part de l’activitat econòmica i els serveis, però moltes persones opten per mudar-se als pobles de Mallorca, tot i tenir el seu lloc de feina a la ciutat. Aquest fenomen accentua els problemes en els accessos a Palma, on estan previstes actuacions per tal de millorar-los, no exemptes de polèmica. De cada vegada més, tota l’illa es comporta com l’àrea metropolitana de Palma. Criden l’atenció els municipis d’Escorca, on s’ha passat de 290 habitants a 276 a pesar de ser un dels més extensos de Mallorca, i el de Valldemossa amb un increment d’una sola persona. Després de Palma, els municipis més poblats són el de Calvià, Manacor i Llucmajor.

Menorca és l’illa que presenta un creixement més baix, tan sols del 2,44%, amb 92.434 persones empadronades, de les quals 28.904 estan registrades a Maó, la capital de l’illa, i 28.696 a Ciutadella de Menorca.

Eivissa ha sofert un creixement del 6,25% arribant als 124.036 habitants, d’on destaquen els increments dels municipis de Santa Eulària des Riu que per primera vegada supera els 30.000 habitants i el de Sant Antoni de Portmany arribant fins als 21.082 habitants. Però en termes absoluts on més ha crescut la població és a Vila (Eivissa ciutat) on gairebé s’ha arribat als 47.000 habitants registrats.

Per últim, Formentera és l’illa amb l’increment percentual més alt de les quatre illes, d’un 8,35% arribant a les 9.147 persones empadronades. Tant en aquesta illa com a Eivissa, destaca el fet de que el percentatge d’homes és significativament superior al de dones, un 7,8% a Eivissa i un 12,5% a Formentera. Lo qual s’explica per la important presència de població immigrant, procedent de països en vies de desenvolupament, en bona part masculina.

Els propers dies s’espera una davallada de les temperatures a les Illes Balears, amb mínimes previstes de 1º C al Monestir de Lluc, on les màximes no es preveu que superin els 6º C, mentre que a Palma les temperatures oscil·laran entre els 6º i 14º C. Pel que fa a l’illa d’Eivissa a Sant Joan de Labritja es preveuen unes temperatures mínimes de 3º C, si be les màximes a l’illa poden arribar als 15º C, així com a la veïna Formentera. Pel que fa a Menorca, es preveuen temperatures semblants, amb mínimes que no s’espera baixin dels 4º C.

Les pluges durant la present tardor han estat les més abundants dels darrers anys, en que gairebé cada dia plou i es previst que continuï així durant els propers dies. A més, a la Serra de Tramuntana ja s’han vist les primeres nevades d’enguany i ara mateix la quota de neu es situa als 800 metres i a les properes hores pot davallar fins als 500. Aquestes intenses pluges, han fet que les Fonts Ufanes de Campanet hagin tornat brollar, oferint-nos un veritable espectacle de la natura.

L’origen de la salsa maionesa o bé maonesa és incert, una de les teories més acceptades la relacionen amb la ciutat de Maó. D’on es creu que el duc de Richelieu, Louis François Armand du Plessis, la va portar a la cort de Versalles, popularitzant-se i estenent-se per tot Europa.

Fins hi tot indagant en l’origen menorquí de la salsa maonesa, hem trobat tres versions diferents, sempre relacionades amb l’estada del duc de Richelieu a Menorca. La més estesa conta com es va servir aquesta salsa, en el banquet per a la celebració de la victòria francesa sobre els britànics pel control del Port de Maó, el 1756. Es diu que va ser una invenció del xef francès encarregat d’organitzar el banquet, o bé que aquest l’havia apresa de la població local, com una variant de l’allioli.

Atribuïda a la tradició oral de Menorca, es conta com el duc de Richellieu es trobava caminant pels carrers de Maó, pensant en els plans per a la batalla, sense recordar-se de prendre cap aliment. Ja ben tard, esperonejat per la gana, va entrar en una fonda per a menjar. On només els hi quedava un plat de carn, d’aspecte ingrat, que li fou servit acompanyat d’una senzilla salsa feta amb ou i oli d’oliva. Tant li va agradar, que va demanar la recepta al fondista, la qual quan va regressar a França va donar a conèixer com a salsa a la maonesa.

La tercera història parla d’una amant menorquina del duc, que li feu descobrir la salsa. Potser les tres històries són certes, o potser cap d’elles ho és. En qualsevol cas, el que reflecteixen, és la idea de com els francesos durant el seu domini de l’illa, conegueren la salsa maonesa a Menorca, d’on la portaren cap a França.