Aquest matí hem pogut llegir al Diario de Mallorca, com el tour operador britànic Airtours, del grup Thomas Cook, a la Costa del Sol promociona excursions a Gibraltar, amb un cartell encapçalat per una imatge de Formentor presa des de el mirador des Colomer. Sembla mentida que ningú de per allà se n’adonés de l’error, ja que al manco els encarregats de realitzar les excursions, hem de pensar que coneixen la imatge del “Peñon de Gibraltar”. Potser cercant l’enfocament adequat, els penya-segats de Formentor s’assemblen al “Peñón de Gibraltar”. En qualsevol cas, sembla que Formentor en sortiria guanyador d’aquesta comparació.

Ha hagut de ser un mallorquí, allotjat a un hotel de la Costa del Sol, qui se n’ha adonat de la confusió, qui indignat ho ha fet públic. Aquest tipus de confusions, no és la primera vegada que es donen, l’any passat en una publicació turística de la Junta de Andalucía; la Seu, l’Almudaina i el Parc de la Mar aparegueren sota el títol “Guadalquivir, la gran ruta del interior”. Pel que sembla, els paisatges de Mallorca es poden confondre fàcilment pels d’Andalusia. Per a corroborar aquesta idea, ara només ens falta que algú promocioni Mallorca amb imatges de paisatges andalusos.

Ja han començat les obres de reparació a la carretera que uneix Lluc amb Sóller, tallada des de el passat 31 de desembre, degut a una important esllavissada de roques a l’alçada de la font de Binifaldó. Actualment hi ha uns 12 operaris cobrint les vessants de la muntanya amb malles de ferro. Es tracta d’una labor molt dificultosa, degut a la inclinació i a la inestabilitat del terreny, que obliga als treballadors a fer feina fermats amb equips de seguretat. Durant el dia varis guardes de seguretat impedeixen el pas, ja que encara existeix el risc de noves esllavissades.

Des de el Consell de Mallorca, es preveu que els propers dies es pugui començar a retirar la gran quantitat de roques i terra, despresa de la muntanya sobre la carretera. De moment no es pot precisar amb exactitud quan es restablirà el tràfic, degut a que fins ara no s’han pogut determinar els danys soferts pel paviment de la carretera.

L’altre carretera tallada a la Serra de Tramuntana és la que davalla a Cala Tuent, si bé aquesta té un precari pas provisional, que permet accedir a la trentena de cases d’aquest petit nucli de població.

El proper dissabte 7 de febrer la Federació de Dimonis, Diables i Bèsties de foc de les Illes Balears, ha convocat una manifestació a Palma. Aquesta associació no és una secta satànica ni res semblant, si no una organització que agrupa la llarga llista de colles de dimonis, que hi ha Mallorca, Menorca i Eivissa. El diable forma part de moltes festes populars de les illes, representant el mal vençut pel bé, personificat en el sant de torn. Aquests personatges són molt més que una representació del mal, també són l’aspecte lúdic de la festa, a qui les hi està permès gairebé tot, i esdevenen els autèntics protagonistes.

Els balls i espectacles de dimonis, són una tradició molt arrelada a les terres de parla catalana, com a altres indrets de la Mediterrània. Es creu que tenen el seu origen, en representacions teatrals de l’Edat Mitjana. A l’estiu són molts els pobles de Mallorca, que per les festes organitzen correfocs amb abundant pirotècnia. I aquí és on ha sorgit la polèmica, que ha provocat la convocatòria d’aquesta manifestació, ja que la directiva 2007/23 CE del parlament Europeu, limita extraordinàriament l’ús de la pirotècnia en els espectacles públics, posant en perill la celebració dels tradicionals correfocs.

Avui i dissabte la festa de Sant Antoni es trasllada a Barcelona, al barri de Gràcia, com ja va essent tradicional d’ençà 17 anys, quan l’apotecari de Sa Pobla Antoni Torrens va impulsar la primera celebració, d’aquesta festa tan arrelada a molts de pobles de Mallorca.

Els actes programats tenen un marcat component popular i cultural. Està prevista la presentació del llibre Cançoner dels darrers dies d’Artà, de Jaume Cabrer, a més de la presentació del DVD La Festa de Sant Antoni a Artà, amb l’actuació de l’agrupació folklòrica Artà balla i canta. També està prevista l’actuació musical de grups tradicionals, en el Centre Artesà Tradicionarius.

La festa major serà el dissabte, amb una desfilada de dimonis de diferents localitats. L’encesa dels foguerons serà a les places del Diamant, Virreina i del Nord, a més de en els carrers Verdi, Tordera i Llibertat, on com no pot ser d’una altra manera a la festa de Sant Antoni, la gent soparà al carrer de sobrassada, botifarrons, xulla, vi, etc.

El passat 31 de desembre, com a conseqüència de les fortes pluges, es produí una important esllavissada de roques en el kilòmetre 29 de la carretera M-10, la qual travessa la Serra de Tramuntana des de Pollença fins Andratx. Si es parteix de Lluc cap a Sóller, a uns 100 metres abans d’arribar al desviament que du a Sa Calobra, s’hi troben 90 metres de carretera sepultada per les roques que hi han caigut. Per tant, ara mateix només es pot accedir a Sa Calobra i a Cala Tuent des de Sóller. Les tasques de reconstrucció de la carretera es preveuen llargues i complicades, ja que no només s’han de retirar les roques, si no que també s’han d’assegurar les voreres per evitar noves esllavissades en aquest i altres punts de la carretera. Aquesta tasca, l’haurà de fer una empresa de fora de Mallorca. Des de el Consell de Mallorca, es preveu que no es podrà reobrir al transit fins d’aquí a 4 o 5 mesos. Això suposarà importants dificultats pels habitants de la serra. A més de dificultar la visita, als milers de turistes que a diari transiten per aquesta carretera.

També degut a les pluges d’aquest dies, si bé sembla no ser l’única causa, part de la murada medieval d’Alcúdia va caure dijous a la nit. Es tracta d’un tram de tres metres de longitud, adossat a una de les torres de la murada a la plaça de Can Ramis.

Demà s’inaugura el tradicional mercat de Nadal de Las Dalias, a Sant Carles de Peralta, el qual s’ha vingut celebrant des de fa més de 20 anys. Aquest mercat manté el seu caràcter artesà, com el que es celebra a l’aire lliure els dissabtes de l’estiu. Comptarà amb una cinquantena de paradetes oferint l’esperit de la Eivissa alternativa, amb roba, complements, decoració nadalenca, antiguitats, articles exòtics i regals per a Nadal.

Fins el dia 23 de desembre estarà obert els capvespres fins a les 22 hores, excepte els dissabtes en que s’obrirà a les 11 del matí. De dia 27 de desembre al 4 de gener, es tornarà a obrir amb el mateix horari com el mercat de Reis, en un espai més reduït, sempre dins el pavelló cobert al costat del restaurant.

Tal com indicaven les prediccions meteorològiques,avui les temperatures han sofert un important descens amb mínimes properes als 5º C. La cota de neu a la Serra de Tramuntana ha baixat als 800 metres, i en aquests moments el puig Major i altres cims a la zona central de la serra estan coberts de neu, el que ha provocat el tall d’algunes carreteres. Pels propers dies, s’esperen temperatures inferiors a les d’avui, amb màximes als voltants de 12º C.

Ahir es formaren diversos caps de fibló al sud de Mallorca, entre Sa Dragonera i l’arxipèlag de Cabrera, deixant les espectaculars imatges que es poden veure seguint aquest enllaç. Al produir-se sobre la mar, no s’han hagut de lamentar destrosses, tot i que hi ha hagut cancel·lacions a les comunicacions marítimes, degut al mal estat de la mar.

Davant la creixent massificació patida per la Serra de Tramuntana, sorgeixen veus dins el món de l’excursionisme, reclamant la regulació de l’accés a la que és sense cap dubte l’àrea natural més extensa i important de Mallorca, per tal de preservar-ne els fràgils ecosistemes que hi conviuen.

Costa de Banyalbufar, a la Serra de Tramuntana

S’estima que cada cap de setmana visiten la serra unes 30.000 persones, sense cap tipus de regulació, que posen en perill la flora i la fauna. De fet ja existeixen zones d’exclusió, on no es permet accedir-hi sense una autorització de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear, sobretot per a protegir els punts de nidificació del voltor negre i l’hàbitat del ferreret, dues espècies protegides i aquest darrer endèmic de la Serra de Tramuntana.

L’excursionisme a Mallorca té a la Serra de Tramuntana el seu màxim exponent, amb uns paisatges únics on la mar mai deixa de ser protagonista. De sempre, les excursions s’han fet pels camins que durant segles serviren com a vies de comunicació pels seus habitants. Uns camins d’una titularitat pública qüestionada, gracies a una manca de regulació al respecte, que ha motivat en alguns casos el seu tancament per part de propietaris de les finques que travessen. Entre els quals, aquesta creixent massificació, crea malestar i rebuig cap als excursionistes, pels perjudicis que els hi ocasiona. Cal destacar, que la propietat de la terra a la serra està distribuïda en grans finques, la majoria de les quals són de titularitat privada.

Des de la Federació Balear d’Excursionisme i Escalada, a la qual hi estan inscrits els vint grups excursionistes que hi ha a Mallorca, es demana el reconeixement del muntanyisme com una activitat esportiva i no lúdica com es ara mateix. Això implicaria el seu sotmetiment a la llei Balear de l’Esport, i l’obligatorietat d’obtenir una llicència amb una assegurança, que cobrís la responsabilitat civil, eventuals indemnitzacions i l’assistència sanitària.

Sovint s’ha debatut la necessitat de fer de la Serra de Tramuntana un gran parc natural, on es regulés tota activitat humana, amb l’objectiu de preservar el medi d’aquest valuós espai natural. Idea que té l’oposició frontal dels influents propietaris de les grans finques. Paradoxalment, a la vegada que reben grans quantitats de diners públics pel manteniment de les seves finques, no volen ni sentir parlar de cap intervenció pública dins les seves propietats.

Pub crawling a Magaluf

Aquest estiu, la policia local de Calvià ha detectat a Magaluf dos grups que es dedicaven a l’anomenat pub crawling, un tipus d’excursió organitzada consistent en acompanyar als turistes de bar en bar, en aquest important centre de l’oci nocturn. Com es sabut, durant l’estiu a Magaluf s’hi troben molts de joves, amb ganes de passar-s’ho bé i gaudir la nit. És entre aquests turistes, majoritàriament britànics, on els organitzadors d’aquestes excursions etíliques troben els seus clients. Per participar-hi, es paguen entre 60 i 80 Euros, amb les begudes consumides als bars apart. Els establiments adherits en aquesta peculiar ruta, sembla que també pagarien una quota als organitzadors.

Aquest fet ha aixecat l’alarma, davant el temor que el pub crawling pugui proliferar a l’estiu de 2009. Ja que es tracta d’una activitat fora de tota regulació, la qual fàcilment comporta problemes de desordre públic i inseguretat ciutadana. A més la patronal del comerç turístic ACOTUR, ha denunciat la seva comercialització il·legal, feta pels anomenats tiqueters (persones que pels carrers i platges dels centres turístics reparteixen tiquets, amb promocions comercials per a bars i restaurants de la zona), una pràctica prohibida per les ordenances municipals de l’ajuntament de Calvià.

El nom de Palma ha esdevingut envoltat de certa polèmica al llarg del temps, que ara es pretén tancar, amb la oficialitat en tots els àmbits del nom Palma, sense l’afegitó de Mallorca.

Els romans, que fundaren la ciutat, en digueren Palma, i aquest va ser el seu nom durant segles fins a l’època de la dominació musulmana en que passar a dir-se Madina Mayurqa en àrab, que significa ciutat de Mallorca. En les altres llengües, també era coneguda amb el mateix nom que l’illa, és a dir Mallorca. Així fou anomenada fins ben entrat el segle XVIII. L’ambigüitat creada per aquest fet amb el nom Mallorca, feia que sovint se l’anomenés ciutat de Mallorca. De fet, encara avui en dia, entre els mallorquins de la Part Forana, és comú referir-se a Palma com a Ciutat. Lo qual no resulta estrany, si tenim present que en tota l’illa, no hi ha cap altre ciutat d’importància semblant.

Amb el decret de Nova Planta al segle XVIII, des de Madrid, es recuperà el nom original de Palma. Però sembla que per a diferenciar-la, de Las Palmas i La Palma a les illes Canàries, els òrgans de govern del poder central, començaren a fer servir Palma de Mallorca, terme que tot i no haver estat fet servir pels mallorquins fins ben entrat el segle XX, acabà per imposar-se.

Ja en el 1998, el Govern de les Illes Balears, va promulgar un decret on s’establien les denominacions oficials dels topònims de les illes, assignant Palma a la ciutat de Mallorca, però no ha estat fins enguany, en que l’administració de l’estat central s’hi ha adaptat. Això implicarà, que a molts indrets on ara s’està utilitzant Palma de Mallorca, s’haurà de llevar l’afegitó de Mallorca, com per exemple en els aeroports. Així que si vostè té un bitllet d’avió per venir cap aquí, estigui alerta de no confondre Palma amb Las Palmas o La Palma, a les illes Canàries com els buròcrates castellans del segle XVIII. Per si un cas, prengui nota del codi del nostre aeroport que és PMI.

Aquest article està basat en els escrits de Gabriel Bibiloni, lingüista i professor de la Universitat de les Illes Balears.