El porc ha tingut i encara té molta d’importància en el món rural, la seva carn salada (ossos i xulla) o bé transformada en embotits com la sobrassada, botifarrons, camaiot i blanquets entre d’altres. Ha estat gairebé l’única carn que han menjat els pagesos durant molt de temps al llarg de l’any. No és estrany, que tingui una importància rellevant dins la gastronomia mallorquina. Les matances són un esdeveniment important dins el calendari pagès de l’hivern. Aquest dia es reuneixen les famílies per fer-ne una festa, de la matança del porc. La major part de la seva carn es destina a l’elaboració d’embotits, però se n’aprofita absolutament tot. En haver acabat les feines es fa una menjada abundant on no falta res. Antigament la festa s’allargava amb música i balls, costum que s’ha perdut amb les noves formes d’esbarjo. Aquesta tradició es manté viva, i són moltes les famílies que sense treballar al camp engreixen un porc al llarg de l’any, o bé el compren amb la finalitat de fer-ne matances. D’aquesta manera se n’obtenen uns embotits de major qualitat als que podem trobar als comerços, sobretot la sobrassada que serà consumida durant tot l’any. Difícilment es mantindrà molt de temps aquesta tradició, a mesura que la gent que visqué aquella Mallorca rural, d’abans del desenvolupament turístic dels anys 60 ens vagui deixant, s’anirà perdent. L’alimentació actual, on la carn fresca n’és un component bàsic ha llevat molta d’importància als embotits com a font proteïnica de la nostra dieta. A més, les noves generacions s’han educat majoritàriament deslligades del camp i les seves feines.

El porc de raça mallorquina és de color negre, de tonalitat clara o gris pissarra. Aquesta pigmentació correspon a la situació geogràfica i el fa més resistent a l’acció dels raigs solars. No obstant, la seva presència és minoritària respecte al porc blanc, i va lligada a l’elaboració d’embotits de qualitat.

Aquest cap de setmana es celebra a bona part de la Part Forana de Mallorca, la festa dels foguerons de Sant Antoni i els dimonis, que dona pas al solstici d’hivern. La revetla de Sant Antoni és una de les nits més màgiques de Mallorca, que té els seus orígens en ancestrals ritus de fertilitat. Una nit de bauxa i diversió, amb la cultura popular com a protagonista.

Seguint aquest enllaç podràs conèixer una mica millor la festa dels foguerons de Sant Antoni i els dimonis a Mallorca.

El dimoni és un personatge omnipresent en el folklore de Mallorca, com a representació del mal,  contraposat a un altre personatge representant el bé, com és Sant Antoni o la dama en el ball dels Cossiers. Als Alps també tenen els seus dimonis i no són massa diferents dels mallorquins, els Krampus, una paraula que en alemany antic significa arpa. Es tracta d’un personatge mitològic, representat com un dimoni amb una màscara de fusta tallada a mà, banyes d’animal i un vestit fet amb pell d’ovella. Surten per Nadal a algunes regions de Àustria, Suïssa,  el sud d’Alemanya i altres indrets d’Europa, concretament el 5 de desembre és la nit dels Krampus, quan recorren els carrers la vigília de Sant Nicolau, qui dona regals als nins i nines que han fet bonda, mentre aquests dimonis dels Alps amb les seves caretes ferestes, picarols i cadenes rovellades duen la por al carrer. Seguint aquest enllaç a la web de la colla de Krampus Salzchteufel, al poble Oberndorfer de Àustria, trobareu una bona col·lecció de fotos d’aquests dimonis en acció. Pel que diuen, vestir-se de Krampus no és cap broma, tota la vestimenta els hi ha costat més de 1.000 € per cap, i cada membre del grup s’ha finançat la seva. Es veu que l’ajuntament d’Oberndorfer, no deu voler subvencionar aquestes criatures diabòliques.

Sant Joan és una fita important en el calendari festiu de les Illes Balears, de la mateixa manera que a molts altres indrets de parla catalana. Per la vigília de Sant Joan, el 23 de juny, moltes poblacions de les Illes Balears celebren la nit màgica amb el foc de les fogueres com a protagonista. Aquesta data coincideix amb el solstici d’estiu, el dia més llarg i la nit més curta de l’any, celebrat amb festes paganes des de temps immemorials.

Sens dubte les festes de Sant Joan de Ciutadella a Menorca són les més rellevants, tant per la gran afluència de gent d’arreu de les Illes i altres indrets que hi participa, com per l’espectacularitat de les exhibicions dels cavalls saltant sobre la gent, i l’estricte protocol fruit d’una arrelada tradició, seguit pels protagonistes de la festa.

Festes de Sant Joan a Ciutadella de Menorca

A Eivissa també es celebra Sant Joan a gairebé totes les localitats, on s’organitzen actuacions musicals a més de les tradicionals fogueres. A Sant Joan de Labritja és on es celebra amb major intensitat, on es tradicional menjar el macarrons de Sant Joan, elaborats amb tallarines cuits en llet lleugerament dolça, canyella i pell de llimona. Les altres celebracions més importants d’Eivissa són les de Santa Eulàlia des riu i les d’Eivissa ciutat. Pel que fa a Formentera, s’organitzen actes durant tota la setmana al Pilar de la Mola.

A Mallorca es fan celebracions a moltes localitats, a més; a Deià, Mancor de la Vall, Muro i Son Servera
Sant Joan Baptista és el patró i les festes duren més d’una setmana. A Palma el dia 23 de juny s’organitza un espectacular correfoc al Parc de la Mar, a l’entorn de la Seu. Al poble de Sant Joan destaca la festa del Sol que balla, la qual acaba presenciant la sortida del sol al petit santuari de Consolació. Al manco a Felanitx i a Sant Llorenç des Cardassar el dia 24 es fa el Ball de Sant Joan Pelós, una antiga tradició on un home representant Sant Joan balla portant un anyell.

1. Situació social del català
2. El català a l’escola
3. El català als mitjans de comunicació
4. El català a l’administració
5. Els topònims
6. Els antropònims
7. Consideracions finals

El català és la llengua pròpia de les Illes Balears, amb variants dialectals a cada una de les illes, si bé a totes elles s’hi troben uns trets comuns, entre els quals destaca el manteniment de formes arcaiques en desús a altres indrets, com és el cas del articles salats; es, sa i so en substitució de el, la i lo.

1.- Situació social del català

El català és una llengua ben viva a les Illes Balears, que conviu amb el castellà, l’altre llegua oficial. A continuació adjuntam dos quadres, extrets de l’estudi Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI, fet per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, els quals ens mostren una imatge molt clara de la situació actual del català a les Illes Balears.

Per a interpretar aquestes dades s’han de tenir presents dues circumstàncies, que han fet retrocedir considerablement l’ús social del català a favor del castellà. En primer lloc, la repressió que va patir la llengua durant els 40 anys de la dictadura franquista, recloent-la a l’àmbit familiar i la forta immigració, iniciada en els anys 60 del segle XX, amb gent provinent d’altres indrets d’Espanya i que continua avui en dia, més aviat amb Llatinoamericans i gent de l’Àfrica. El fet que el català estàs prohibit a l’ensenyament fins gairebé el final dels anys 70, explica que entre la gent més major el percentatge de persones que sàpiguen escriure en català sigui molt menor, ja que reberen tota la seva educació en castellà. Això ha tingut com a conseqüència, que el fenomen de la diglòssia sigui molt present a la nostra societat. Es a dir, persones amb el català com a primera llengua, però a l’hora d’escriure o llegir utilitzen el castellà.

S’organitzen molts de cursos, per ajudar a aquestes persones a aprendre escriure i llegir en català, però sovint els hi resulta difícil. Sobretot, degut al desconeixement del català estàndard, què és l’emprat en els mitjans escrits.

Un darrer apunt sobre aquestes dades, és que corresponen a la mitjana de les quatre illes, les quals presenten una situació heterogènia. A la Part Forana de Mallorca (tota l’illa excepte Palma) i a Menorca, el pes del català és molt superior, respecte a Eivissa, Formentera, Palma i el municipi de Calvià a Mallorca, on el castellà té una presència més accentuada.

2.- El català a l’escola

Amb la vinguda de la democràcia el català ha anat guanyant terreny a les aules, fins arribar a la situació actual, en que es regeix per un decret de mínims, el qual obliga a impartir al menys la meitat de les classes en català. Però la realitat, és que la immensa majoria d’escoles tenen programes d’immersió lingüística, els quals fan del català l’idioma lectiu mentre el castellà és una assignatura més. Aquest model, s’ha mostrat el més eficient per a garantir el correcte aprenentatge de les dues llengües, degut a que el català està en clara desavantatge en molts àmbits de la societat fora de l’escola.

Això provoca que a la majoria d’escoles, els nins no comencin a aprendre castellà fins els 7 anys. Lo qual no significa que aquesta sigui una llengua aliena per aquests infants, ja que és ben present en tots els àmbits de la nostra societat. Però si és cert, que l’aprenentatge del castellà es retarda.

3.- El català als mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació majoritàriament utilitzen el castellà, si bé en tots els àmbits hi ha alternatives en català, sempre molt lligades a subvencions públiques. A més, cal afegir que a la majoria de mitjans en castellà produïts a les Illes Balears, el català no hi està vetat

Pel que fa a la premsa escrita, dels 9 diaris que es publiquen a les illes Balears 7 són en castellà, un és en anglès i un en català amb una audiència minoritària. En canvi, on el català és la llengua predominant, és en les publicacions setmanals o mensuals d’àmbit local, que trobam a tots els pobles.

Referent als mitjans audiovisuals, el castellà torna ser la llengua predominant, tot i que els canals de televisió i ràdio públics de les Illes Balears i Catalunya, ofereixen una bona oferta de qualitat en català.

Per últim, a Internet hi trobam un poc de tot, on el català no és l’idioma predominant, però tampoc queda clar que ho sigui el castellà, ja que en aquest medi trobam moltes webs tractant temes de les Illes Balears en altres idiomes, sobretot en anglès i alemany.

4.- El català a l’administració

Cal distingir entre l’administració de l’estat i la local, a la primera hi trobam òrgans com l’administració de Justícia o la policia, on el català gairebé és inexistent. Mentre per un altre costat tenim l’administració d’Hisenda, que ofereix tota la seva documentació tant en català com en castellà, podent escollir l’idioma a l’hora de realitzar qualsevol tràmit.

En canvi l’administració local, que a més dels ajuntaments cobreix aspectes tan importants com la sanitat o l’educació, és la que aposta decididament per a la recuperació del català. Als funcionaris se les hi exigeixen uns coneixements òptims de català i la documentació sol estar en aquest idioma. Això no significa que els tràmits no puguin fer-se en castellà, però si que es sol donar prominència al català.

5.- Els topònims

Els noms dels llocs fins a la restitució de la democràcia, s’escrivien amb l’ortografia castellana. En canvi avui en dia els noms oficials estan escrits en català, i així les trobarem en els rètols exteriors o en els mapes oficials de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. El problema és que a alguns textos estrangers, es segueix emprant l’ortografia castellana i això pot portar confusions a l’hora d’interpretar una adreça. Aquest problema es veu agreujat, pel comportament d’alguns empresaris, que rebutgen l’ortografia catalana, arribant fins hi tot a traduir al castellà els noms dels carrers. Degut al fenomen de la diglòssia esmentat abans, o bé per motius ideològics.

6.- Els antropònims

Durant els 40 anys d’obscuritat, que va suposar la dictadura del general Franco per a la llengua catalana, al Registre Civil els noms de les persones s’havien d’inscriure en castellà. Així ens trobam una gran part de les persones nascudes durant aquest període, amb el nom propi a tota la documentació oficial en castellà, tot i ser coneguts pel seu nom en català. Així et poden haver dit tota la vida Bernat o Margalida, però figurar al document d’identitat com a Bernardo o Margarita. Les persones que hi estan interessades, poden corregir aquesta anomalia, realitzant els tràmits estipulats a tal afecte.

7.- Consideracions finals sobre el català a les Illes Balears

Potser es cert, com indiquen les darreres estadístiques, que els habitants de les Illes Balears amb el català com a primera llengua, ja no són la majoria. Però també es cert, que aquest idioma avui en dia gaudeix d’un prestigi social inqüestionable. I això és així, gràcies a la ferma voluntat de molts illencs, que amb independència del seu origen, han decidit viure, sentir i en definitiva interpretar el nostre món en català.

El Comte Mal és l’adaptació mallorquina del llegendari i mític Comte Arnau de Catalunya, qui fou condemnat a vagar durant tota l’eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre, al qual li surten flames per la boca i els ulls, per a redimir les seves malifetes com relacionar-se amorosament amb una monja o no pagar els deutes promesos. Aquest malvat personatge llegendari a Mallorca es solapa amb un de real; Ramon Safortesa Pacs-Fuster de Vilallonga i Nét, segon comte de Formiguera (1627-1694), senyor de les antigues cavalleries d’Hero, Santa Margarida, Alcudiola, Maria, Puigblanc, Castellet i Tanca i de l’alqueria de Galatzó a Calvià. El qual a l’edat de 12 anys heretà del seu pare dos greus litigis, l’un la pretensió de cobrar tributs basats en concessions reials a favor del comte sobre les terres comunals de Santa Margalida, i l’altre la d’exercir jurisdicció civil i criminal sobre els habitants de les seves cavalleries, veïns la major part del poble de Santa Margalida. En definitiva, l’intent de perpetuar un règim feudal a favor del Comte fou l’origen dels abusos i episodis violents, que dugueren la fantasia popular a relacionar-lo amb la llegenda del Comte Arnau, coneguda i difosa a Mallorca des de l’edat mitjana a través d’una popular cançó.

El Comte Mal perdé els seus litigis amb el poble de Santa Margalida, d’on fou desterrat, arribant a convertir-se en un personatge rellevant, a la Mallorca de la seva època. Seguint el fil de la llegenda, les seves aparicions sobre un cavall negre envoltat de flames, es relaten al puig Galatzó, una de les seves propietats. Al palau de Can Formiguera, la seva casa de Palma al costat de la Seu en al carrer de la Portella, es diu que el Comte Mal feu construir la torre que caracteritza aquest edifici, per a poder contemplar la seva estimada, una monja del convent de les Clarisses. Llegenda i realitat entremesclades, gràcies a la literatura del segle XIX i a una tradició oral, han fet del Comte Mal un dels mites més coneguts de la cultura popular a Mallorca.

El proper dissabte 7 de febrer la Federació de Dimonis, Diables i Bèsties de foc de les Illes Balears, ha convocat una manifestació a Palma. Aquesta associació no és una secta satànica ni res semblant, si no una organització que agrupa la llarga llista de colles de dimonis, que hi ha Mallorca, Menorca i Eivissa. El diable forma part de moltes festes populars de les illes, representant el mal vençut pel bé, personificat en el sant de torn. Aquests personatges són molt més que una representació del mal, també són l’aspecte lúdic de la festa, a qui les hi està permès gairebé tot, i esdevenen els autèntics protagonistes.

Els balls i espectacles de dimonis, són una tradició molt arrelada a les terres de parla catalana, com a altres indrets de la Mediterrània. Es creu que tenen el seu origen, en representacions teatrals de l’Edat Mitjana. A l’estiu són molts els pobles de Mallorca, que per les festes organitzen correfocs amb abundant pirotècnia. I aquí és on ha sorgit la polèmica, que ha provocat la convocatòria d’aquesta manifestació, ja que la directiva 2007/23 CE del parlament Europeu, limita extraordinàriament l’ús de la pirotècnia en els espectacles públics, posant en perill la celebració dels tradicionals correfocs.