Aquesta relació de platges de Mallorca ha de ser entesa, com la d’aquelles platges freqüentades per nudistes, lo qual no significa que no es practiqui el nudisme a moltes altres platges, especialment a les verges i més aïllades. El nudisme a l’estat Espanyol és una pràctica legal, i a Mallorca no hi ha platges exclusivament per a nudistes.

Cala Torta

Es Canyaret a Llucalcari dins el municipi de Deià, a la Serra de Tramuntana.

A la costa oest, en el municipi de Calvià, les platges on el nudisme és practicat amb freqüència són; El Mago, Bella Dona i el Caló des Monjo al costat dret de Cala Fornells a Peguera.

En el sud hi trobam es Trenc amb una secció per a nudistes en el centre d’aquesta platja, molt concorreguda especialment els diumenges i durant la temporada alta. Es Pregons Grans entre la Colònia de Sant Jordi i es Trenc. S’Arenal de sa Ràpita al costat de ses Covetes i es Caragol, una de les platges més precioses de Mallorca aprop de la Colònia de Sant Jordi, seguint la costa pel costat esquerra del port.

Al nord de Mallorca hi trobam el costat dret de Cala Mesquida, Cala Moltó al costat de Cala Agulla a Cala Rajada, Cala Torta a Artà bastant aïllada però a la vegada fàcilment accessible en cotxe. La platja de sa Canova a la dreta de Son Serra de Marina i s’Arenal d’en Casat a l’àrea natural de Son Real.

A la costa est el principal punt de trobada dels nudistes és Cala Varques, entre Porto Cristo i Porto Colom.

Seguint els enllaços d’aquest article, trobaràs una descripció de cada una de les platges i del camí per arribar-hi.

Durant tots els caps de setmana i dies festius d’abril i maig, s’ha establert un servei d’autobusos gratuïts, els quals cada 20 minuts enllacen els pobles de Banyalbufar i Estellencs amb la finca pública de Planícia, recentment adquirida pel Govern de les Illes Balears. L’horari dels autobusos es de 10 del matí a 6 de l’horabaixa. Aquesta iniciativa, per a donar a conèixer Planícia, es porta a terme gràcies a un conveni de col·laboració entre la Conselleria de Medi Ambient i l’Obra Social de la Caixa.

Passat el mes de maig, quan ja ho hi hagi servei d’autobús, es preveu donar accés a la finca mitjançant l’habilitació d’un itinerari, que permeti arribar-hi caminant des de Estellencs i Banyalbufar.

Planícia es una antiga possessió situada a la zona sud de la Serra de Tramuntana, que ocupa gairebé una quarta part del municipi de Banyalbufar. La finca guaita sobre la mar, amb espectaculars vistes sobre la costa de la serra, gràcies a lo qual és una zona molt apreciada pels aficionats al senderisme. D’entre les rutes a peu que si poden fer, destaca la pujada a la Mola de Planícia.

A més de la rehabilitació de les cases, on es parla d’instal·lar-hi un centre d’interpretació de la serra de Tramuntana complementari al de Lluc i un refugi, ja que Planícia forma part de la Ruta de la Pedra en Sec, es preveu l’habilitació i senyalització d’itineraris, així com d’àrees recreatives, per a donar a conèixer els seus valors naturals i patrimonials. Entre els quals destaquen els boscos d’alzinar i els elements relacionats amb l’activitat dels carboners, per a l’aprofitament en altres èpoques dels recursos del bosc.

Per últim, cal destacar que en les tasques de restauració i adaptació als nous usos de la finca de Planícia, hi treballaran 20 persones en greu risc d’exclusió social.

L’ametller és un dels arbres més característics del paisatge Mallorquí, el qual entre els mesos de gener i febrer ens ofereix l’espectacle de la seva floració. Se’l creu originari de l’Àsia Central, però ja d’ençà l’època grega es coneix el seu conreu al sud d’Europa. Probablement va ser introduït a Mallorca pels romans, encara que no fou fins el segle XIX quan va tenir la seva expansió, gràcies a la difusió promoguda per la ‘Real Sociedad Econòmica de Amigos del País’. Propiciada per la crisi de la vinya degut a la fil·loxera, i a l’instal.lació d’una xarxa ferroviària interior, que facilità el transport de les ametlles cap al port de Palma. L’ametlla sempre ha estat un cultiu destinat a l’exportació, inicialment se’n feia oli per exportar a les colònies americanes, on era emprat per elaborar productes cosmètics i farmacològics. Amb l’independència de les colònies es començà a exportar el fruit sencer a la península i a l’estranger. L’ametller fou un element important per les rendes agràries de les finques on era cultivat, fins que l’economia de Mallorca donà un gir cap al turisme i s’inicià l’abandonament del camp.

Actualment la producció és baixa i se n’obtenen uns preus molt baixos. Tot això és degut a l’existència de moltes subspècies diferents, i a l’edat d’uns arbres massa vells sembrats a sòls poc fèrtils, on sovint també es sembren farratges pels animals o cereals, el que fa disminuir la seva producció. En definitiva el sector es troba en un procés de retrocés, on no es fan inversions en millores tecnològiques. Mentre a altres zones de clima mediterrani s’estimula el seu conreu, amb la perspectiva d’uns interessants guanys econòmics, sobretot a Califòrnia.

A Mallorca mai han existit indústries revelants d’elaboració de l’ametlla, però si que té un us important a la cuina. Sobretot en l’elaboració de postres; el gató, el gelat d’ametlles i el torró d’ametlla en són uns bons exemples. La llenya de l’ametller es forta i d’un color agradable, però s’esquerda amb facilitat. Per aquest motiu no ha estat emprada massivament per la fabricació de mobles. En canvi si que és molt apreciada, com a combustible per fer foc a la xemeneia.

Després d’una setmana amb les pluges més intenses dels darrers anys a Mallorca, amb registres de més de 250 litres per metre quadrat, en alguns indrets de la Serra de Tramuntana, el sol torna a brillar amb temperatures que s’espera arribin als 16º C a les quatre illes, amb mínimes als voltants dels 8º C. El mal temps de la setmana passada va provocar nombrosos incidents; com carreteres tallades pel desbordament de torrents, despreniments de roques o la neu en alguns punts de les muntanyes. A causa de les intenses pluges també s’han hagut de desallotjar algunes cases a Palma. Però la noticia que ha centrat l’actualitat aquests dies, ha estat l’ensorrament d’un hotel en obres a Cala Rajada causant la mort a quatre treballadors, en part degut a les intenses pluges.

En aquests moments els cims més alts de la Serra de Tramuntana, el Puig Major i el Massanella, estàn coberts de neu oferint una estampa encisadora, que es pot observar des de molts indrets de Mallorca. Sense cap dubte, aquest cap de setmana és una oportunitat única per a pujar a les muntanyes i gaudir de la neu amb un temps assolellat.

Raconers pujant al puig Massanella

El camí d’en Parra és una excursió que tant es pot fer a peu, com en bicicleta. Es tracta d’un interessant camí rural, que recorre una de les zones amb l’arquitectura popular més ben conservada de Formentera. Entre murs de pared seca i cases típiques, veurem les conegudes figueres estacades de forma circular. El camí d’en Parra acaba en uns penya-segats, des dels quals s’hi gaudeix una esplèndida vista del massís de la Mola a l’est de l’illa, i de la quilomètrica platja de Migjorn.

Figuera amb estaques a Formentera

Per arribar al camí d’en Parra, des de Sant Francesc agafarem la carretera asfaltada en direcció al Cap de Barbaria, en haver recorregut 2,5 kilòmetres arribarem a la cruïlla de la carretera que va a Cala Saona, en aquest punt a mà esquerra trobarem indicat el camí rural d’en Parra, el qual seguirem sense més dificultat fins arribar a la mar, a tres kilòmetres i dos-cents metres d’aquest punt.

Quan arriba l’estiu, la presencia de milers de turistes a les platges d’Eivissa i Formentera, suposa una important pressió per el litoral i la mar, que requereix d’un important esforç per a poder mantenir les aigües netes i cristal·lines. Per aquest motiu, les tasques de neteja al litoral, són una part important de les actuacions de la conselleria de medi ambient. Es compte amb embarcacions especialment dissenyades, per a recollir els residus sòlids de la mar. Les quals des de les seves bases permanents als ports de Vila, Sant Antoni i la Savina a Formentera, diàriament recorren el litoral efectuant les seves tasques de neteja. A més, es compte amb un avió per a detectar objectes flotants de grans dimensions, que es puguin trobar dins la mar, a tot l’arxipèlag de les Illes Balears.

Pel que fa al tipus de residus són molt diversos, però majoritàriament s’extreuen envasos de plàstic i vidre, un 40% del total, a més de fustes, matèria orgànica, paper, quitrà i fins hi tot electrodomèstics, prova de l’incivisme d’una part de la població. En quant al volum, a Eivissa s’extreuen aproximadament uns 25.000 kilograms de residus anualment, mentre que a Formentera gairebé s’arriba als 10.000 kg. Aquests darrers, concentrats en bona part a l’illa de s’Espalmador, provinents dels molts iots d’esbarjo que durant l’estiu visiten aquest idíl·lic indret.

Davant la creixent massificació patida per la Serra de Tramuntana, sorgeixen veus dins el món de l’excursionisme, reclamant la regulació de l’accés a la que és sense cap dubte l’àrea natural més extensa i important de Mallorca, per tal de preservar-ne els fràgils ecosistemes que hi conviuen.

Costa de Banyalbufar, a la Serra de Tramuntana

S’estima que cada cap de setmana visiten la serra unes 30.000 persones, sense cap tipus de regulació, que posen en perill la flora i la fauna. De fet ja existeixen zones d’exclusió, on no es permet accedir-hi sense una autorització de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear, sobretot per a protegir els punts de nidificació del voltor negre i l’hàbitat del ferreret, dues espècies protegides i aquest darrer endèmic de la Serra de Tramuntana.

L’excursionisme a Mallorca té a la Serra de Tramuntana el seu màxim exponent, amb uns paisatges únics on la mar mai deixa de ser protagonista. De sempre, les excursions s’han fet pels camins que durant segles serviren com a vies de comunicació pels seus habitants. Uns camins d’una titularitat pública qüestionada, gracies a una manca de regulació al respecte, que ha motivat en alguns casos el seu tancament per part de propietaris de les finques que travessen. Entre els quals, aquesta creixent massificació, crea malestar i rebuig cap als excursionistes, pels perjudicis que els hi ocasiona. Cal destacar, que la propietat de la terra a la serra està distribuïda en grans finques, la majoria de les quals són de titularitat privada.

Des de la Federació Balear d’Excursionisme i Escalada, a la qual hi estan inscrits els vint grups excursionistes que hi ha a Mallorca, es demana el reconeixement del muntanyisme com una activitat esportiva i no lúdica com es ara mateix. Això implicaria el seu sotmetiment a la llei Balear de l’Esport, i l’obligatorietat d’obtenir una llicència amb una assegurança, que cobrís la responsabilitat civil, eventuals indemnitzacions i l’assistència sanitària.

Sovint s’ha debatut la necessitat de fer de la Serra de Tramuntana un gran parc natural, on es regulés tota activitat humana, amb l’objectiu de preservar el medi d’aquest valuós espai natural. Idea que té l’oposició frontal dels influents propietaris de les grans finques. Paradoxalment, a la vegada que reben grans quantitats de diners públics pel manteniment de les seves finques, no volen ni sentir parlar de cap intervenció pública dins les seves propietats.

Estornell

Si aquests dies sou per Mallorca i veis un estol d’ocells negre, o bé teniu la mala sort de trobar el cotxe cobert per excrements d’ocell, gairebé segur que vos haureu trobat amb els estornells.

Aquestes són unes aus migratòries que a la tardor passen per Mallorca, en el seu viatge cap al sud fugint del fred hivern del nord d’Europa. Forma grans estols, a vegades de milers d’exemplars, que es mouen de forma sincronitzada com si fossin un sol individu. Realment observar-los és un vertader espectacle, i si veieu que de sobte s’agrupen, és perquè hi ha alguna au rapinyàira atacant-los. A l’horabaixa es refugien tots plegats a llocs com l’albufera Gran de Mallorca, on troben un dels seus refugis preferits. Sovint també escullen els pobles per a passar-hi la nit, causant grans perjudicis degut a la brutícia que deixa tal concentració d’animals. Per aquest motiu, els ajuntaments es veuen obligats a prendre mesures per espantar-los, com enlluernar-los amb potents llums per a fer-los desistir de passar la nit en el cas urbà.

S’alimenten d’insectes, cucs i fruits, entre els quals en el seu pas per Mallorca troben les olives. Per aquest motiu, poden arribar a ser perjudicials pels cultius d’oliveres, ja que si entren en un oliverar poden fer malbé tota la collita.

Si voleu conèixer un poc millor aquest ocell, que cada tardor ens visita, seguint aquest enllaç trobareu més informació damunt els estornells.