Aquesta relació de platges de Mallorca ha de ser entesa, com la d’aquelles platges freqüentades per nudistes, lo qual no significa que no es practiqui el nudisme a moltes altres platges, especialment a les verges i més aïllades. El nudisme a l’estat Espanyol és una pràctica legal, i a Mallorca no hi ha platges exclusivament per a nudistes.

Cala Torta

Es Canyaret a Llucalcari dins el municipi de Deià, a la Serra de Tramuntana.

A la costa oest, en el municipi de Calvià, les platges on el nudisme és practicat amb freqüència són; El Mago, Bella Dona i el Caló des Monjo al costat dret de Cala Fornells a Peguera.

En el sud hi trobam es Trenc amb una secció per a nudistes en el centre d’aquesta platja, molt concorreguda especialment els diumenges i durant la temporada alta. Es Pregons Grans entre la Colònia de Sant Jordi i es Trenc. S’Arenal de sa Ràpita al costat de ses Covetes i es Caragol, una de les platges més precioses de Mallorca aprop de la Colònia de Sant Jordi, seguint la costa pel costat esquerra del port.

Al nord de Mallorca hi trobam el costat dret de Cala Mesquida, Cala Moltó al costat de Cala Agulla a Cala Rajada, Cala Torta a Artà bastant aïllada però a la vegada fàcilment accessible en cotxe. La platja de sa Canova a la dreta de Son Serra de Marina i s’Arenal d’en Casat a l’àrea natural de Son Real.

A la costa est el principal punt de trobada dels nudistes és Cala Varques, entre Porto Cristo i Porto Colom.

Seguint els enllaços d’aquest article, trobaràs una descripció de cada una de les platges i del camí per arribar-hi.

Les festes de Nadal a Mallorca.

Hem millorat la nostra guia de la petita illa de Formentera, a la qual només si pot arribar en vaixell, on s’ha sabut preservar una natura estretament lligada a la mar Mediterrània amb unes platges d’arena blanca i aigües cristal·lines de gran bellesa, gairebé totes preservades en el seu estat natural, ideals pel bany amb molt poca profunditat a la vorera. Pràcticament a totes s´hi practica el nudisme, tot i que no siguin considerades platges naturistes, on hi conviuen banyistes nuus i d´altres amb banyador. A l’estiu Formentera atreu a milers de visitants, per a gaudir d’unes vacances en un entorn veritablement únic.

Illa de Formentera

• Illa de Formentera
• Platges de Formentera
• El clima i les temperatures de Formentera
• Fotos de Formentera
• Mapa de Formentera
• Apartaments Ca’n Xicu Pins

Hotels a Formentera
T´oferim una eina única, que cerca simultàniament a múltiples webs on reservar hotels, per ajudar-te a aconseguir les millors ofertes d’hotels a l’illa de Formentera en pocs segons.

A un visitant observador, potser li cridaran l’atenció uns adhesius amb la silueta d’un toro brau o un ruc, que alguns conductors enganxen a la porta del darrera dels seus vehicles. Unes imatges amb clares connotacions polítiques, tot i que pugui resultar estrany per algú de fora.

El toro va néixer el 1956, de la mà de Manolo Prieto, com una icona comercial per el brandy Veterano d’Osborne, una empresa del Puerto de Santa María, productora de licors des de el 1772. A més d’utilitzar-se a les etiquetes del brandy, a les carreteres espanyoles van anar apareixent tanques publicitàries, amb la silueta del conegut com a Toro d’Osborne. Amb el temps, aquesta imatge ha sobrepassat l’àmbit publicitari, arribant a ser font d’inspiració per a artistes com el mateix Dalí o Almodovar. Fins el punt, que davant el perill de desaparèixer, degut a les normatives que regulen la publicitat a les carreteres, aquestes tanques foren declarades part del patrimoni cultural i artístic d’Espanya, reconeixent la superació del seu sentit publicitari inicial. Tot plegat, ha fet del toro un símbol d’Espanya, o més bé d’una manera d’entendre la nació espanyola, més aviat folklòrica.

El primer burro català va néixer de la mà d’Eloi Alegre, per encàrrec de la Associació per al Foment de la Raça Asinina Catalana, amb la intenció de donar a conèixer aquesta raça de ruc autòcton de Catalunya. Es tractava de la silueta d’un ase. Amb la qual Jaume Sala i Àlex Ferreiro cap al 2004 decidiren fer els adhesius, que d’ençà milers de conductors han enganxat a la part del darrera dels seus vehicles, com a contraposició al Toro d’Obsborne i a la idea d’Espanya que representa, convertint-se així en un símbol reivindicatiu del nacionalisme català. Amb l’èxit del burro català, vingueren els plets pels drets d’autor, entre el dissenyador inicial i els impulsors dels adhesius, que en modificaren el disseny original llevant-li els testicles i un petit floc.

A Mallorca, com a terra de cultura catalana, no només hi trobam els adhesius de l’ase o del toro, si no que darrerament també n’han sorgit uns amb la silueta d’un dimoni, com un nou símbol de la nostra cultura popular.

Durant el 2008 les Illes Balears han tingut un dels increments de població més elevats de l’estat Espanyol, arribant al 1.072.844 habitants, el que ha suposat un increment del 4,09% respecte a l’any passat. Aquest increment s’explica pel fenomen de la immigració, i pel fet de tenir una població relativament jove.

Per illes a Mallorca hi ha registrades 846.210 persones, el que ha suposat un increment del 3,92%. Els majors increments es donen a la Part Forana (tota l’illa excepte Palma), amb una població total de 449.640 habitants, seguint la tendència dels últims anys degut a la saturació urbanística del municipi de Palma, on hi ha 396.570 habitants. Palma segueix concentrant la major part de l’activitat econòmica i els serveis, però moltes persones opten per mudar-se als pobles de Mallorca, tot i tenir el seu lloc de feina a la ciutat. Aquest fenomen accentua els problemes en els accessos a Palma, on estan previstes actuacions per tal de millorar-los, no exemptes de polèmica. De cada vegada més, tota l’illa es comporta com l’àrea metropolitana de Palma. Criden l’atenció els municipis d’Escorca, on s’ha passat de 290 habitants a 276 a pesar de ser un dels més extensos de Mallorca, i el de Valldemossa amb un increment d’una sola persona. Després de Palma, els municipis més poblats són el de Calvià, Manacor i Llucmajor.

Menorca és l’illa que presenta un creixement més baix, tan sols del 2,44%, amb 92.434 persones empadronades, de les quals 28.904 estan registrades a Maó, la capital de l’illa, i 28.696 a Ciutadella de Menorca.

Eivissa ha sofert un creixement del 6,25% arribant als 124.036 habitants, d’on destaquen els increments dels municipis de Santa Eulària des Riu que per primera vegada supera els 30.000 habitants i el de Sant Antoni de Portmany arribant fins als 21.082 habitants. Però en termes absoluts on més ha crescut la població és a Vila (Eivissa ciutat) on gairebé s’ha arribat als 47.000 habitants registrats.

Per últim, Formentera és l’illa amb l’increment percentual més alt de les quatre illes, d’un 8,35% arribant a les 9.147 persones empadronades. Tant en aquesta illa com a Eivissa, destaca el fet de que el percentatge d’homes és significativament superior al de dones, un 7,8% a Eivissa i un 12,5% a Formentera. Lo qual s’explica per la important presència de població immigrant, procedent de països en vies de desenvolupament, en bona part masculina.

La reconversió de la Platja de Palma és un ambiciós pla, que pretén dinamitzar la zona amb importants inversions, tant des del sector públic com del privat. Aquesta fou una de les zones pioneres, en el desenvolupament del turisme a Mallorca, la qual amb el pas del temps corre el risc de quedar obsoleta, víctima d’un fort creixement urbanístic marcat per una escassa planificació. D’aquí la importància d’aquesta reconversió, que pretén convertir-se en un referent internacional, liderada pel Consorci de la Platja de Palma, un organisme públic integrat per diferents estaments de l’administració; estatal, autonòmica i local.

El mes de juny passat fou presentat el pla mestre de l’estudi d’arquitectura West 8, guanyador del concurs internacional d’idees, que en els propers anys regirà les actuacions previstes per duu a terme aquesta important reconversió. Del qual a continuació se’n descriuen els seus principals trets.

La idea del pla de reconversió, és redefinir la imatge de la Platja de Palma, partint d’uns valors com són el clima de Mallorca, els paisatges de la costa i l’interior, la reserva ecològica de posidònia i una important infraestructura turística consolidada dins el mercat Europeu. En els espais públics, es pretén ressaltar l’ambient tradicional mediterrani, on es conjuguen els usos turístics amb els residencials de la població local, amb actuacions previstes en quatre àmbits concrets:

El primer d’ells és la façana marítima, on es prevista una remodelació integral creant un gran passeig amb una imatge pròpia i una gran presència de palmeres, intervenint en la il·luminació nocturna i en la mobilitat, apostant per transports ecològics com el tramvia i les bicicletes de lloguer. La platja no queda aliena al pla, la qual es preveu adequar per a l’organització de festivals i moltes més activitats.

La zona humida de Ses Fontanelles és un altre espai on s’han previst passejos, per tal de permetre conèixer i preservar el que queda d’una important zona humida, la qual en un altre temps ocupava una part significativa de la badia de Palma. D’aquí s’ha previst una connexió per a vianants amb l’aeroport de Palma.

A les pedreres que hi ha a la part del darrera, als voltants de l’església de la Porciúncula, s’ha previst desenvolupar un àrea residencial, un hotel i infraestructures per a la salut, amb la intenció d’atreure nous mercats turístics emergents, com la tercera edat, salut, cultura, esports, etc.

Per últim, el Torrent dels Jueus és un espai públic que es pretén connectar amb la platja i construir-s’hi un bulevard, guanyant un espai verd pels vianants i la ciutat, el que suposarà una important transformació a l’extrem est de la Platja de Palma.

Ja dins un àmbit més genèric, es preveu fer més verds els carrers, millorar el paisatge de l’autovia a l’aeroport, regular els usos a les diferents zones com la creació d’un districte nocturn, entre moltes altres actuacions, que han de fer de la Platja de Palma un lloc únic per a gaudir les vacances en el segle XXI.

Itineraris i racons és un lloc web per a mostrar i descobrir les Illes Balears des de un altre punt de vista, on visitants i residents a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera comparteixen les seves experiències, sobre llocs que els hi agraden de les nostres illes.

Cada itinerari ve encapçalat per una fotografia o un vídeo, associat a uns temes i a les sensacions que produeix al seu autor. Ja hi ha més de 600 propostes i qualsevol pot presentar la seva, o bé fer la seva aportació comentant les ja existents. A més, enguany la fundació IBIT convoca la IV edició del concurs “Comparteix els racons de les Illes”, per als itineraris d’interès científic o cultural, proposats abans del 10 de desembre a la web: http://www.itinerarisiracons.net.

Seguint aquest enllaç al blog de Bel Llodrà, podràs conèixer com va néixer aquesta iniciativa.

Pub crawling a Magaluf

Aquest estiu, la policia local de Calvià ha detectat a Magaluf dos grups que es dedicaven a l’anomenat pub crawling, un tipus d’excursió organitzada consistent en acompanyar als turistes de bar en bar, en aquest important centre de l’oci nocturn. Com es sabut, durant l’estiu a Magaluf s’hi troben molts de joves, amb ganes de passar-s’ho bé i gaudir la nit. És entre aquests turistes, majoritàriament britànics, on els organitzadors d’aquestes excursions etíliques troben els seus clients. Per participar-hi, es paguen entre 60 i 80 Euros, amb les begudes consumides als bars apart. Els establiments adherits en aquesta peculiar ruta, sembla que també pagarien una quota als organitzadors.

Aquest fet ha aixecat l’alarma, davant el temor que el pub crawling pugui proliferar a l’estiu de 2009. Ja que es tracta d’una activitat fora de tota regulació, la qual fàcilment comporta problemes de desordre públic i inseguretat ciutadana. A més la patronal del comerç turístic ACOTUR, ha denunciat la seva comercialització il·legal, feta pels anomenats tiqueters (persones que pels carrers i platges dels centres turístics reparteixen tiquets, amb promocions comercials per a bars i restaurants de la zona), una pràctica prohibida per les ordenances municipals de l’ajuntament de Calvià.

El Consell Insular de Formentera ha fet públics els resultats de l’enquesta anual de satisfacció, realitzada entre els turistes que visiten l’illa. D’entre els seus resultats en destaca, el fet que la majoria de visitants veuen les seves expectatives superades amb un elevat index de satisfacció.

Formentera amb Eivissa al fons

L’estat i la qualitat de les platges, així com la conservació de l’entorn, figuren entre les principals motivacions per escollir Formentera per a passar unes vacances d’estiu. En tercer lloc, es valora l’ambient de tranquil·litat i la neteja. També és molt ben valorada l’atenció personal i el tracte rebut als restaurants, i a la resta de la oferta turística complementaria. Pel que fa a l’allotjament, la satisfacció dels equipaments hotelers supera el 66%.

Els italians representen la nacionalitat més nombrosa, d’entre els quals el 37% reconeix haver vingut a Formentera per la recomanació d’algun amic, i la immensa majoria es mostren molt satisfets amb la seva experiència a l’illa. Els turistes procedents de Catalunya, la Comunitat Valenciana i la resta d’Illes Balears, juntament amb els alemanys són els que es mostren més fidels a Formentera, ja que més del 70% manifesten haver visitat l’illa dues o més vegades.

Com aspectes a millorar, els turistes destaquen la senyalització i l’ordenació del tràfic rodat. A més, els turistes espanyols es queixen especialment, del que consideren preus excessius pels serveis rebuts a Formentera.

Les Illes Balears s´han convertit en un dels destins de vacances més populars d´Europa. Gràcies a la seva privilegiada situació, al seu clima suau al llarg de tot l´any i sobretot, a l´encís dels seus paisatges i platges d´arena blanca, on la mar Mediterrània mai deixa de ser protagonista. L´estiu és el punt àlgid, quan els centres turístics que hi ha al voltant de les illes, s´omplen amb milers de visitants anònims i gent famosa, vinguts de diferents indrets, creant un ambient cosmopolita i un punt de trobada per a persones, que gaudeixen les seves vacances.

Les Illes Balears són quatre realitats distintes, a la vegada que molt properes. A Formentera i Menorca s’ha sabut preservar una natura estretament lligada a la mar Mediterrània, amb unes platges d’excepcional bellesa. A Eivissa, a més hi trobem un ambient càlid i molt tolerant amb els seus visitants, que fan de la nit d’Eivissa una experiència única i exclusiva. Mentre que a Mallorca, essent l’Illa més gran de les quatre s’hi pot trobar un poc de tot, d’on destaca la ciutat de Palma de Mallorca amb el seu llegat històric i ambient cosmopolita, així com les petites poblacions de l’interior y la serra de Tramuntana.

L´oferta d´allotjament, per a les seves vacances a les Illes Balears, està majoritàriament composta d´hotels i apartaments de 3 i 4 estrelles, amb una excel·lent relació qualitat preu. Tot i així, és molt diversa, amb una extensa varietat d´hotels luxosos i exclusius, a la vegada que també s´hi troben allotjaments molt econòmics. Els mesos de juliol i agost, són els més calorosos i els que tenen una major demanda, per lo qual els preus són més cars i la disponibilitat d´allotjament més baixa, per lo que es recomana reservar les vacances amb antelació. Els mesos de maig, juny, setembre i octubre també gaudeixen d´un bon temps, el qual permet banyar-se a la mar i amb menys aglomeracions de gent. Per a la resta de l´any, s´ha de tenir en compte que molts establiments d´allotjament a les Illes Balears tanquen.

Gràcies a la popularitat de les Illes Balears com a destí turístic, hi ha una gran oferta de vols directes, amb la majoria de ciutats europees, especialment d´Alemanya, Regne Unit i Espanya.